Diari d'Avisos Morals: l'abús de l'alcohol

Que la beguda és perniciosa per la salut ja ens ho advertia el cèlebre Doctor Mascaró, el banyolí que regentava la direcció del Balneari de la Puda. Escrivia Mascaró: "los efectos del alcohol sobre el organismo son desastosos (sic), por lo mismo que, endureciendo aquel los protoplasmas celulares, dificulta los cambios osmósicos, obrando por este concepto en sentido inverso que el cloruro sódico; y si de este se ha dicho que pone los mofletes colorados, signo de robustez e integridad fisiológicas, del alcohol podríamos decir que reseca los tejidos, marcando en todos ellos el estigma de una nutrición defectuosa, que, empezando en el higado y riñones, se generaliza en todo el árbol circulatorio y por de contado a los vasos cerebrales." Bé, això ja és suficient com per alertar a la parròquia xiscagardiana sobre l'ús i abús d'aquesta substància, tenint en compte que a l'istiu s'acostuma a frequentar festes majors, carpes, veles, barraques del tiro, i on el gintònic és de garrafa i on la cervesa passa més bé que la xaliva. En època estival, i coincidint amb les vacacions, és fàcil que el personal s'abandoni a una llarga i esplendorosa jornada etílica, es comença amb la cervesa matinal- un mania nefasta- que ve seguida, i resseguida, per tot tipus de còctels a la pèrgola de Bauhaus que hem muntat l'eixida de la casa, allà es proven tota mena de còctels fins que ve l'hora del vermut, on es tiren sobre el vas les restes dels cinsanos o martinis que tenim de les paneres de nadal. Després ve el dinar i com que ve el dinar ve el vi rosat amb cubitus o glaçons (tant se val) servit en porró. Per postres carajillo amb gel, de Marie Brizard pels golafres i de Negrita pels de sempre. En cabat, migdiada mentre el whisky es va desfent entre els cubitus. La gent no té fre ni aturador, ni re. Perquè acabada la migdiada s'acostuma a fer un circuit de bars i el que faci falta per anar traguejant sandys, clares, volldams i altres substàncies. Cap al tard ve el xampany, el cubalibre, el vodka, l'absenta i l'espirit de vi de farmàcia. I així passa el que passa: gent que no sap qui és, gent que no sap si és gent o què és, gent que parla pels descosits, gent que no parla, gent que riu i plora com la perdiu, gent que fa una mica d'ànsia. Mascaró ja ens alerta dels perills i en el seu capítol de morts violentes: "dos (muertes) se debieron a quemaduras producidas en dos beodos que se durmieron cerca de la lumbre". No cal pas afegir re més. Qui vulgui beure que ho faci amb seny, sense fe gaire barreges, sense escàndol, i si no es pot gafà el cotxe perquè no t'hi veus en cor, fe com els cèlebres avis de Mata que quan tornaven de fer el toc a Can Gasparich travessaven el pont de Can Frigola a quatre grapes.