Can Mach és el paradís

Borgonyà és un dels reductes de Xisca de Gardi, el confí on nosaltres ens trobem i retrobem quan van maldades i convé una conspiració comarcana. Borgonyà és una cruïlla de camins i és per això que la família Mach hi va establir una fonda per donar aigua a l'assadegat i per donar una mica de vianda al famolenc. Amb el temps beure i menjar es van convertir en vici per gent satisfeta però això és un altre tema. Per tant, a Can Mach s'hi ha d'anar tinguis gana o no, tinguis set o vagis ple. L'aire del restaurant, a simple vista, fa un noséquè de carretera. Fòrmica, xerrameca, màquines escurabutxaques i gent a la barra que sembla estar-hi de pas. Però això és la tapadera perquè els estrangers passin de llarg i no molestin. Si a un lloc hi veus estrangers, malu, perquè el més segur és que no sigui un lloc de confiança. Si en el lloc només hi ha nacionals, anem bé. I a Can Mach només hi ha nacionals i para de comptar, i això vol dir que el fatu és de confiança, el vi una mica fort, el cafè va bé, i el corte és el corte. Perquè a Can Mach es demana corte amb galeta i no pas gelat, perquè a Can Mach t'has de servir tu mateix l'amanit i així pots emporlanar-te de ceba, tomate i el que faci falta. Les del servei són les del servei i no et sents ni foraster ni fora de lloc. Per menjar a Can Mach pots menjar una mica de tot però si vols anar sobresegur el millor que pots fer és demanar bistec. Foten uns bistecs de primera, gustosos, bentrebaiats, d'aquells que et deixen bons records i el ventre content. Xisca de Gardi hi era, quasi al complert, i hem parlat d'allò i d'això, d'aquell i d'aquella, d'una mica de tot i de no gaire de res. Porrons, cortes, grasioses, bistecs i amanits. I tal dia farà un any. Els hem vist passar, als que se n'anaven a altres llocs on hi ha turistes i estrangers, on hi ha gent rara i te serveixen plats que no entens, ni vols entendre. Nosaltres erem amb els nostres, amb els del país, amb els de tota la vida, amb els amanits i els bistecs, amb les estrelles estelades, és a dir, nosaltres erem a Can Mach i alguns, burros, ja s'havien esperxat en algun restaurant que és de part de riure. Can Mach és la Brasa del sud. L'altre est de l'andén, però el del sud. Llàstima és que no tinguin un tendal on poder veure el món des dels ulls afartats d'un bistec de part de bo.