Can Comerma, tanca

A Xisca de Gardi ja havíem donat detall que Can Comerma acabaria tancant. I així és. El baixant de Plaça perdrà una petita Catedral de les delícies. Ans, quan la gent era respectable i endreçada, anava a comprar bacallà amb en Pere. I durant tota la vida, quan la gent s'ha mantingut endreçada i respectable, hi ha comprat grana de tota mena. En Pere és l'home bo que tothom voldria conèixer. En Pere saludava la clientela amb un cop de cap, amb una paraula amable, amb un somriure gens enfalagós. Xisca de Gardi el té entre els seus amics i entre els seus respectats. En Pere servia bacallà amb amor i dedicació, vestia amb senzillesa, mai deia una paraula de més, mai enfarfegava. Can Comerma ha estat, doncs, la casa de tots, la botiga de tothom, un lloc comú, un racó entranyable de Banyoles i la cantonada més prodigiosa del baixant de plaça. Xisca de Gardi camina. Xisca de Gardi avança pel baixant. Xisca de Gardi s'atura de Can Comerma, obre la porta, i crida un respectuós "a maria", llavors espera que l'home bo surti del seu cau, i, tot seguit, deixa anar un "Gràcies, Pere". Pel mig segle de sacrifici i bondat. Pel mig segle de paraules mesurades, de mirades humils, de servei bondandós. I tot seguit, Xisca de Gardi, abans de sortir de la botiga, repeteix "Pere, ja ho saps, pel que faci falta". I ens anirem cap a casa, moixos, amb el cap cot, i una mica nostàlgics perquè sabem que el grapat de cigrons que durem a la bossa seran els últims, i més deliciosos, cigrons de Can Comerma. Però, tot i així, cridarem, en l'últim graó del baixant: "visca nosaltres i els que són com nosaltres". Xisca de Gardi amb els nostres, com ha de ser, i Xisca de Gardi amb gent com en Pere que ens ha ensenyat que els nostres són, en el fons, la gent de bona voluntat.