Hem estat a Lourdes

Aquest istiu una petita secció de Xisca de Gardi ha visitat Lourdes. Deixem enrere els temps agnòstics, l'ateisme incivilitzat, el materialisme històric, el tansemenfotisme caduc. Abracem, de nou, la vella i prodigiosa fe catòlica. L'aigua del Pirineu queia des de les fonts antigues i nosaltres la recollíem en les clàssiques ampolletes que tenen forma de la Verge. Lourdes és això: un lloc per creure, per retrobar-nos i per tenir la sensació que som, ben a la vora, d'un lloc tel.lúric i potent que es diu Pirineu. Ja ho va dir Mossèn Cinto: "Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra,
Mes resta sempre el monument de Déu; I la tempesta, el torb, l'odi i la guerra, Al Canigó no tiraran per terra, No esbrancaran l'altívol Pirineu." Lourdes és això, el regal del Pirineu, la gran aresta que sobresurt enmig de les nostres muntanyes, el lloc pregon que explica el que som i que narra el que volem ser. Ells tenen els deserts, nosaltres l'aigua i les muntanyes, ells miren cap a la Meca i nosaltres, devots de Déu, contemplem les muntanyes de Déu Nostro Senyor, nord enllà hi tenim la capital de Lourdes, la nostra renaixença! Tard o d'hora, plogui o nevi, hi tornarem amb les torxes per caminar entre el silenci i la bondat.