El nostre jutge de pau: Josep Banal

El jutge de Pau de Banyoles és, i ha de ser, en Josep Banal. Ell és el continuador d'una nissaga d'homes que han ocupat els jutjats de pau de la nostra vila amb una dedicació extrema. Els nostres jutges no es dediquen a sancionar, ni a sentenciar, simplement escolten. Simplement vetllen per tots nosaltres. Simplement estimen la gent, la vila, els dies i les hores. El jutge de pau Banal va amunt i avall, recorre amb passes nervioses tots els confins banyolins. Té una ruta habitual de la Carnisseria Banal a la Fonda Banal, negocis regentats amb una decència escrupulosa. El jutge Banal no és pas gaire alt, és un home de vida, té una frase excel.lent que usa a la fonda per referir-se a la verdura: "verdura de malalt". El jutge Banal està preocupat per l'anar i venir de la gent, pels problemes dels banyolins, per aquesta societat nostra que ja és com una nòria que ho regira tot de cap per avall. El jutge Banal va i ve, escolta, parla amb la gent, pateix per la gent. Regenta una carnisseria i un hostal, i amb mèrits com aquest l'hauríem de tenir de jutge pel temps que fes falta. Es el jutge de Xisca de Gardi i no en volem pas cap més altre. No volem que dingú de l'Ajuntament cometi una beneiteria i nomeni algú que no sigui el Senyor Banal. Si això passés, no s'entendria. No ho entendríem, no ho voldríem entendre. Qui ens ha d'escoltar, qui ha de fer de mitjancer, qui ha d'exercir la màxima potestat d'un poble no pot ser cap més altre que el jutge Senyor Banal. La resta són aventures. La resta és un Carnestoltes. Banyoles es mereix ser vetllada pel sentir comú inabastable del Senyor Banal. Queda dit. Queda escrit. I vet aquí.