En Quimet Duran

L'altre dia vaig trobar-me pel carrer a en Quimet Duran. Personatge fonamental de la Banyoles bàsica. Fa molts anys que el conec i el veig sempre igual: pulcre, endreçat i sempre amb la cartera d'escrivent de Can Silet sota el braç. De la cartera d'en Quimet hi pot sortir qualsevol cosa, és com el barret d'un mag. Quasi sempre treu coses relacionades amb l'exèrcit que mena i domina. En Farriol deia que els Manaies eren l'exèrcit a l'ombra del nostre país. Si és així, el capità general de la nostra reserva armada es diu Quimet Duran. Home bàsic de la Banyoles fonamental i fonamentada. En Quimet parla pels descosits i quasi sempre condueix i enfila la conversa cap al seu exèrcit a l'ombra. Els Manaies tenen llista d'espera perquè hi ha molts banyolins que volen formar part del nostre exèrcit secret: una cohort ferma i ordenada que avança pels nostres carrers custodiant la probessó dels Dolors. L'únic so que els acompanya és el repic majestàtic de les llances contra el terra dels nostres carrers vells. Ells avancen en silenci i amb una seriositat que fa pensar que han entrat en un trànsit dens i tel.lúric. En Quimet, al capdavant de la tropa llueix l'uniforme del capità general. Es l'únic moment de l'any en que el veiem silent, concentrat, sense la cartera de Can Silet. Es el moment de l'any on el nostre capità general condueix el nostre exèrcit secret, el de la Banyoles bàsica, fonamental, fonamentada. A l'endemà, el mateix home, torna a trepitjar els carrers, saluda gent, parla amb tohom, somriu, torna a ser el dirigent a l'ombra del nostre exèrcit secret: el que sempre pot sortir si van maldades. Això sí: consultant-ho abans a la nostra Mare de Déu dels Dolors.