bunyols:
350g. defarina
50 g. de margarina
20 g. de llevat premsat (de pa)
60 g. de sucre
0,5 dl. de llet
raspadures de llimona
3 ous
una mica de sal
1/2 copeta d'anis
1 culleradeta d'anis mòlt
1/2 culleradeta de coriandre
canyella en pols
oli per fregir
sucre per arrebossar
moscatell:
El vi de moscatell és un vi dolç obtingut amb aturada fermentativa per addició d'un altre vi, o bé amb una fermentació alentida i parcialment en ampolla, que fa que no tot el sucre esdevingui alcohol. La graduació és alta i el gust i l'olor recorden el mesc, d'on prové etimològicament el nom de moscatell, o moscat com es coneix a la Catalunya del Nord.
7 comentaris:
No oblidis la crema catalana...
Que hi ha algú?
Benvolgut Sopadepà
Continueu viu i tocat per la incertesa de la continuïtat d'aquest espai?
Estimat Xinador,
la veritat és que sí que em pregunto de vegades què se n'ha fet d'aquests sapastres.
Per mi que ho han deixat córrer.
Salut.
Homeeee!!
Encara hi ha vida a l'exterior! A mi, em sembla que aquest gent del Xisca de Gardi
1: o encara estan de vacances
2: o ja han acabat i estan amb la depressió post-vacacional
3: o simplement estan tant ratllats i empanats que ja no saben quines batalletes i historietes més explicar-nos....
Clar que se m'acudeixen algunes raons més, però crec que políticament no són gaire correctes per explicar en públic....
(Piensa mal i acertarás) jejeee
Apa, per als que encara esteu vius....
SALUT I ÀNIMS!
Expliqui-les, srta. Emma. Com menys políticament correctes, més sucoses deuen ser.
Més salut.
Benvolgut Sopadepà.....
De moment, deixa’m que te n’expliqui algunes que poden ser, i de fet són, políticament correctes
Jo crec que:
El Comitè d’Orriols, i donades les connotacions històriques i polítiques del seu nom, està embrancat en una dura negociació. Una negociació político-social per aconseguir que el Partit del Carrer Sant Martirià sigui considerat un bé d’interès nacional. Aconseguir que un dels carrers més lluïts de la ciutat sigui preservat i valorat com a via històrica. A més, les converses inclouen la obligatorietat que al llarg de les seves voreres es muntin zones d’avituallament per als passavolants. En ells s’hi servirà carn a la brasa, acompanyada d’all i oli, escalivada, racions de peus de porc amb cargols, tot regat amb Juvé i Camps i per postres Rocs de l’Estany de Can Mecader, Poquibons i bunyols de Can Japet.
En Mastegatatxes està preparant diverses odes i decàlegs de les virtuts de la Mussa, la seva gata Rita, els bons gintònics d’en David del Passeig i les delícies culinàries de Can Mach. En totes elles ens mostrarà, una vegada més i sempre amb la seva prosa refinada i al més pur estil planià, les mil i una anècdotes que tenen com a protagoniste tots aquests personatges i que s’entrecreuen entre ell i les seves circumstàncies. Ens explicarà que la Mussa és la noia més espatarrant de tot Banyoles; que la seva gata li fa caure la baba encara que vagi de noi dur i canalla; que en David del Passeig és el millor per donar beure a l’assedegat que beu i viu els seus còctels com si fóssin elixirs dels deus; i que com ja en ha dit més d’una vegada, els plats de Can Mach són els millors del móm mundial i que n’ha descobert un de nou que encara supera a l’anterior........
Estimat Sopadepà.
Algun dia d’aquests t’explicaré les meves suposicions políticament incorrectes....
Salut i ànims.
Publica un comentari a l'entrada