Visca nosaltres i els que són com nosaltres!

Algun cosmopolita i multifaxions s'empreja amb el nostre comentari. Què hi vos fotre! Quina culpa tenim els de Banyoles de ser de Banyoles i, per tant, de ser del millor lloc del món. Si al cim tens parents a Sant Miquel, Esponellà o Galliners això ja és sensacional. I si, a més a més, soms catalans llavors ja no hi ha pas qui ens aguanti. No hi ha pas una cosa més trista, rònega, esquerpa i eixuta que els que es diuen "ciutadans del món". Perquè estan dient que no són d'enlloc, que no són ni carn ni peix, ni tu ni vós. Els arbres tenen arrels, els alls tenen forcs, les orenetes saben on han d'anar i on han de tornar, la gent endreçada coneix la casa on va néixer, i estima els qui els hi han donat els cognoms, els orígens, la fe i la identitat. Que trist ser un multiculti que prefereix una vianda del nord de Tasmània i no li pregunta a la seva àvia com es fan els canelons de Sant Martirià. Que trist no saber que Banyoles és irrepetible, i que ha de continuar essent Banyoles, i per tant diferent que Lyon, Nova York o Rènac d'Abaix. A mi m'agrada passar pel carrer Nou i trobar-me la Caterineta, els de Ca l'Asó, els de Can Bech, o anar a Melianta i trobar-me amb en Jep de la Brasa o en Pericus, o anar per la plaça i parlar amb en Ramon Masgrau o recordar que en aquella volta precisa hi vivia el Senyor Prat. Això és Banyoles: la seva gent, els seus carrers, els seus hàbits i costums, la seva personalitat extraordinària. Si vaig a París, vaig a buscar el que hi ha a París, si vaig a Camós, vaig a Can Garriga o a donar una volta per Sant Vicenç. Es per això que, amb orgull, amb tossuderia, amb ràbia cridem: "visca nosaltres i els que són com nosaltres". Perquè cadascú s'estima el que és seu, o el que té a la vora. Faltaria més. Per defensar Amèrica, ja hi ha en Bush i els seus, per defensar Banyoles i el nostre país, hi ha Xisca de Gardi i els seus. No us etivoqueu pas, seguirem, sense aturador, siguent de Banyoles, una manera com altra de ser catalans. Els multicultis aneu a menjar pastanagues de Kuala Lumpur, nosaltres: "amanit, entrecot i Juvé i Camps".