Cent anys de Sendicat

El Sendicat de Banyoles, o sigui la Cooperativa Agrícola, ha fet 100 anys. Ara ja no són a l'antic edifici de la Ribó i Cia, o sigui a tocar el Monestir, ara són a l'antiga Can Callís de Borgunyà. Vam assistir a la festa de celebració però vam trobar-hi a faltar moltes coses i ens en van sobrar encara més. Els que porten ara el Sendicat sembla que no se'n recorden dels qui van trebaiar fort per fer créixer el Sendicat. A l'exposició ningú se'n recordava del ferrer, d'en Josep Hugues, i tampoc ningú se'n recordava d'en Tià de les oficines. I tampoc hi vam veure en Miquel de Can Caliru, del carrer Nou, que era l'encarregat de la farinera. Tampoc hi vam trobar en Miquel de Ca l'Anneta, el del molí fariner Lluís Alemany, ni cap notícia d'en Cargol, ni cap notícia d'en Ramon Soler. Quina exposició de centenari! Tampoc hi vam trobar un altre escrivent com en Josep Maria Massip (l'ocellaire) ni cap record d'en Rossendo Paralols, un altre escrivent. Vaja centenari. Ni cap foto de l'encarregat de tot plegat, en Pitu. Ni cap notícia d'en Bech. Tota aquesta gent va pujar el Sendicat. Tota aquesta gent es va deixar la pell entre les velles parets de la Ribó i Cia. Això sí, vam veure un tal Rovira, un noséquè de Pèrit Agrícola, sortir en un video per posar-se no sé pas quantes medalles. Vet aquí. Vet aquí que els que es colgaven de pols i de suor no sortien i, en canvi, hi veiem delegats de ministeri, corbates, llepons i demés enxufats. D'això se'n diu perdre les rels, d'això se'n diu no recordar pas res. D'això se'n diu calar foc a la pròpia història. Els del Sendicat, a més, van fer una festa oblidant-se de dues de les peces essencials de totes les festes del sendicat: tractors engalarnats amb la senyera i brunyols ben fets. Ai si Mossèn Dausà o els Carles s'aixequessin de la tomba! Us estirarien les oreies i us dirien el nom del porc. Vosaltres, però, a lo vostre: a oblidar, a no ser fidels, a llepar. Si seguiu així, fillets, segur que no fareu pas 100 anys més. Xisca de Gardi, en tot cas, segueix fidel a la vella idea d'un Sendicat pujat per Mossèn Dausà, per en Butinyà i per la resta. Visca la Terra! Visca de la gent de pagès. I mori, com ha de ser, el mal govern!