President Xicu Cabanyes

La República forestal catalana té un president: Xicu Cabanyes. En Xicu té la mandíbula més poderosa del nostre país, és una mandibula que ja hauria de tenir motlle i padrí. En Xicu es passeja pels nostres feus amb jeep, gossos i una pipa que no se l'acaba mai. Duu ulleres de vidre gruixut i un pentinat una mica manargues. No procuris discutir amb en Xicu, sempre és millor enfagar-te o embardissar-te. Si ets un beneit i li duus la contrària cauràs en un daltabaix d'ortigues i pedres. Mala llet. En Xicu té la força dels treballadors i les mans dels treballadors, és matusser com els bosquetans i és fort com un dels pagesos d'abans. Vés en compte, si vols fer-te el puta, cauràs, i seràs pell. Quan tu vas, en Xicu ja ha anat i vingut quaranta vegades. En Xicu té un bosc ple d'escultures. Figues, metes, culs, pixes i altres importàncies. En Xicu té una república amb ministres i el Borbó no hi cap. Que el donguin, al Borbí, perquè a Can Ginebreda no serà res més que un trist passavolant. En Xicu és l'escultor del poble i és per això que hi ha molta gent que té figures d'en Cabanyes a casa seva. En Xicu fa feste i convida a amics i saludats. Es la República. En Xicu és l'escultura democràtica, l'art popular, la intel.ligència al servei dels d'abaix, contra els poderosos, contra els llepes, contra la mandanga. En Xicu té un fortí a Can Ginebreda i té martells i eines per escolpir el món sencer. Aneu-li al darrere, a n'en Xicu. Caureu en el fangar, relliscareu entre les ortigues, perdreu sempre. El tenim per un dels nostres, ens el mirem amb respecte, el seguim, fidels sempre a la seva figura, fidels sempre als seus honors. Si ell ens crida, nosaltres hi serem. Si el president Cabanyes declara la guerra, nosaltres ens alçarem en armes. En Xicu esculpeix, mira els sants, mira el pecat de pedra de les seves escultures, mira el món amb les seves ulleres profundes, crida, blasma, riu, ataca i perdona. En Xicu és República popular, bosc, pedra, molsa i bardissa. En Xicu és vida. I és una sort que hagi decidit aixecar una República al nostre costat. Amb en Xicu, finalment, compartim l'odi salvatge, atroç, cap a la misèria dels pèsols. Aquestes boletes verdes fastigoses que alguns posen en els plats per rebentar el gust i convocar el fàstic. Xicu, president, nosaltres soms la teva ciutadania.