Can Ralita

Girona, per no tenir, no té ni Can Ralita. Les ciutats i viles endreçades per comptes de clamar al cel que els hi posin una franquícia de les de sempre haurien de pregar per tenir un Can Ralita. Banyoles té aquesta sort i és per això que no necessita ni Cortes Anglesos, ni zares, ni mandangues per l'estil. Amb Can Ralita ja n'hi ha més que suficient per demostrar al món que soms gent civilitzada, occidental, endreçada, reverencial. Can Ralita és la vara de mesurar: si tens un Can Ralita ja pots mirar als altres pel cim de les espatlles. Si tens un Can Ralita vol dir que Banyoles funciona i que s'apartin que venim. Esmorzar a Can Ralita és com esmorzar amb la teva família: tracte carinyós, gent coneguda, gent saludada, bons aliments, coses serioses. No ho canviaria pas per re' del món. A Can Ralita hi ha tres espais fonamentals: la barra que té una sinuositat calculada i on els que tenen una mica de pressa es despatxen les menges que se serveixen amb santa eficiència. Hi les taules petites del racó de la paret, cap a l'entrada, pels que esmorzen amb una mica de temps però que no volen perdre's l'anar i venir dels que entren i surten. I també hi ha el fons, entapissat de fusta com ha de ser, amb taules més grosses, on es poden fer tertúlies, conspiracions, tractes i pactes. Es aquest rerafons Ralita on es copsa l'ambient de sempre. Perquè Can Ralita no passa, és com els Manaies, tradicions que es traspassen de pares i fills però que mantenen sempre l'entitat, la identitat, el fervor i la fortalesa. Ens descuidàvem d'un últim espai: la mítica terrassa sota les voltes amb taules de marbre rodó. Fenomenal espai per dominar la Plaça, per gaudir d'un dia de sardanes, per convertir-te en l'amo de mig món. Esmorzar a Can Ralita només és un plaer a l'alçada dels privilegiats. Els de Banyoles ho som. I és per això que quan podem, ens hi deixem caure. I si és un dissabte millor, perquè tenim més temps per sentir-nos a casa, entre els de casa, entre els que sempre protegiran l'essència de la nostra casa. Els altres s'ho perden, però ja sabem que ser de Banyoles no està pas a l'alçada de qualsevol.