Assassins de gats

Corren temps foscos al carrer mossèn Baldiri Reixach. Un assassí en sèrie de gats actua al veïnat des de fa una temporada i la mortaldat és espantosa. L'última víctima, sí companys, és la nostra estimada Berta, la femella de tres colors que va entrar a formar part d'aquesta família fa gairebé dos anys. Que Déu la tingui en la seva felina glòria. La Berta va arribar a Xisca de Gardi protegida per la Isabel amela, que és una de les nostres musses. La Isabel li buscava sostre i Xisca de Gardi no s'hi va poder negar perquè aquella gata va ser un regal de la seva neboda, la Júlia, a qui vam prometre cuidar-la amb tots els requisits per a gats que fessin falta. La Berta era una gata desperta, viva com la fam, mare de dues gatinades, una de les quals es va perdre en una de les glaçades més punxegudes que es recorden a la comarca. De la segona en van nèixer cinc petits, quatre mascles i una femella. El primer que va sortir, en Ciscu, encara és viu però plora la mort de la mare. En Ciscu es refarà i nosaltres també. Però la cosa no pot quedar així. Xisca de Gardi ha obert una investigació i els indicis fan pensar que el culpable de les morts és membre d'una família molt coneguda de Banyoles. Fill d'un cognom que ja queda brut per a la resta del segle. Els matagats del carrer Baldiri Reixach actuen amb premeditació, amb crueltat, amb una alevosia menyspreable. Actuen furtivament, amagats rere la tanca d'un jardí. Esperen a l'amagatall amb una escopeta de balins carregada i apunten directament al cap. Veuen venir les pobres bèsties i les fulminen amb un tret precís. La mort és instantània, sobtada. Queden cossos inerts sobre l'asfalt i un fil de sang anuncia la fugida de la vida. Va passar amb la Rita, la gata de les filles d'en Joan i la Susi, de qui vam plorar la mort per accident; i ha passat, també amb la Berta. No han estat accidents. Han estat homicidis. No ha aparegut cap cadàver. Com tampoc va aparèixer el d'en Marcel, un gat que va estar de pas a casa i a qui encara avui recollim les cartes; ni el del pare d'en Ciscu, ni tampoc el del seu competidor en la batussa pel poder sexual del territori que va des de Can Belem fins a les hortes de Can Bota. Corren dies tristos a Xisca de Gardi però la cosa no quedarà aquí. Xisca de Gardi soms gent que ens eixuguem el cul amb qualsevol cosa, soms gent de condició vulgar, esparreca-camises, carnestoles. Soms gent que ens mirem les nenes amb cara de posa-me-la aquí que no tinc butxaques, soms golafres i egoïstes però no matem gats amb traïdoria. Xisca de Gardi vigila i tot ho veu. L'assassí caurà un dia o un altre i tot el menyspreu de la Banyoles popular li caurà al cim. Paciència, la venjança se serveix freda.