Ja sóc tornat

Amics, acbo de tornar d'un viatge que m'ha fet adonar de la gran fortuna que s'amaga entre els prats, els boscos, els pobles i la humanitat de la nostra comarca. Ha estat un viatge en solitari, fet a poc a poc, amb calma, fet per assaborir la mandra sota les millors ombres del territori. Durant aquest temps, he pogut tastar les millors viandes des de Can Masonet fins a Cal Ferrer, els esmorzars de Can Selvatà i la textura incomparable dels bistecs de Borgonyà. He caminat pels camins de Vilademuls i he reposat a Galliners buscant notícies de les tres germanes que hi han fet llegenda. La comarca m'ha rebut amb delicadesa i també amb l'elegància dels platans que voregen la carretera al seu pas per Orfes. He pujat a la Torre de Pujarnol per retre-hi un homenatge sincer i silenciós. Per plorar-hi al davant de la porta tancada en memòria del millor arròs a la cassola que Xisca de Gardi ha menjat mai. He passat per Palol i per Pujals i he arribat fins a Terradelles per saber les últimes notícies de l'Empordà, que han estat moltes però lleugeres. M'he presentat coma emisssari de Xisca de Gardi als racons més deliciosos d'aquesta part del món. I he proclamat el nostre nom al Pla de Sant Nicolau perquè s'estengués en totes direccions. He fet un viatge sense mirar enrere per tornar i somriure just en el moment que, en l'últim tram de la tornada, he albirat la plana i l'Estany. He estat fora i ara, óc content d'haver tornat.