Can Comalat

Les festes de Sant Martirià em condueixen, necessàriament, fins a Can Comalat. Els Comalat sempre han estat gent elegant, en el vestir i en el tracte. A Can Comalat ni un crit, ni una paraula de més, ni cap gest estrafolari, ni cap excés que no convingui. Són gent que a base d'anar vestint els banyolins han agafat un posat i una prestància. No imagino cap racó de la botiga descuidat ni convertit en un campo de bravante. Can Comalat és la botiga endreçada, reposada, on totes les mesures hi són benvingudes. La gent, ara i abans, es vestia i es vesteix en algun raconet de Can Comalat. Cèlebre és el seu aparador: una entrada magnífica que eixampla el carrer Major i li dóna vigor, forma i alegria. A Can Comalat la mare m'hi feia anar per emprovar-me roba i jo sempre sortia d'allà feliç i satisfet, sobretot si és que sortia amb alguna peça que havíem comprat. Tot s'ha de dir que els Comalat tenien una llibreta on la gent que no tenia gaires quartos- com a casa- hi deixàvem a deure. Era la targeta de crèdit de Can Comalat, una mena "Senyor Lluís, e' que em farà el favor d'apuntar-m'ho". I el Senyor Lluís, el patriarca de llavors, sense fer cap esglai i amb un posat magnífic feia que sí amb el cap, i passava a apuntar-ho. Qui pagava a l'acte i qui ho feia a través de la llibreta, rebien el mateix tracte: d'una cordialitat exquisita, d'una familiariat extraordinària. La roba de Can Comalat sempre ha caigut bé sobre els figurins de la gent. El Senyor Comalat, el patriarca d'avui, té frases magnífiques per acompanyar la venda, com ara "aquesta americana té taulell" cosa que vol dir que té sortida, que es ven, que entra bé a la clientela. Quan venien les festes i tenies la roba de Can Comalat als peus del llit, sabies que t'acompanyaria una elegància natural. Llavors, amb els amics, ens retàvem per veure qui estrenava què. I si tenies un lot de Can Comalat el més segur, i el més probable, és que acabessis guanyant la juguesca. Les olors de les festes eren, invariablement, les de les primeres fulles caigudes i cremades, l'olor densa dels caballitos, l'olor densíssima dels canelons de la mare i, indefectiblement, la flaire dolcíssima de la roba de Can Comalat, la que se t'enganxava a la pell amunt i avall de l'Estany, que era el lloc de les nostres atraccions firals.