No es pot pas anar a Barcelona

Ahir vam anar a Barcelona i vam quedar trabucats i una mica emprejats tabé. Barcelona s'està convertint en una ciutat beca i ordinària. La gent vesteix de qualsevol manera: preferiblement horribles xancletes, pantalons curts i texans ratats. S'ha perdut el posat de les ciutats endreçades on la gent sortia de casa empolainat i endreçat. Tant criticar Lloret i vés per on que el cap i casal és molt pitjor. La Rambles ja no són per badar o per enraonar, les Rambles són una manifestació o una turbulència de gent que omple fins l'últim metre quadrat. I això sense esmentar aquestes estàtues humanes que són d'un ordinari que tira d'esquenes. A Barcelona ja no es parla el català cosa que il.lustra els nivells d'incivilització a la que l'han conduida. S'hi parla una mica espanyol i, sobretot, sobretot, anglès. El seu alcalde és un home fat i carregós. Quan parla sembla que ens foti crits però per damunt de tot quan parla ningú l'entén. Es l'alcalde Hereu l'home ideal per conduir una ciutat xabacana, cridanera, llefiscosa i boteruda. El gran edifici dels nous temps de Barcelona és una cigala de colors. Fa temps es va escriure allò de Banyoles al costat de Barcelona. Ara, n'estem segurs s'escriuria Banyoles ben lluny de Barcelona. Hi ha gent dels nostres als quals els hi agrada anar a Barcelona. S'ho han de fer mirar. No estan bé. No van bé. La gent ha de començar a entendre que Banyoles sí que és una ciutat senyora. Banyoles sí que és moderna. Banyoles i la seva comarca són llocs ideals, plenes de gent que té coses a dir i on, encara, es parla un català acceptable signe evident de civilització i ordenament cultural i jurídic. Refugiem-nos a la nostra fastuosa comarca i deixem-nos d'aventures que només ens portaran cap a l'axenclatament físic i mental.