dimecres, 17 d’octubre del 2007
Atlètic-Celrà
S'ha de fer alguna cosa perquè el col·legi d'àrbits tingui una mica més en consideració el Club Atlètic Banyoles, un equip del qual em declaro a partir d'ara mateix, públicament, un fervent seguidor. I no es diuen pas perquè sí aquestes coses, sobretot si, durant anys, has estat un fervent seguidor del Club Deportiu Banyoles. Allà on érem. Resulta que dissabte el Club Atlètic jugava contra el Celrà. La nostra afició es va comportar d'una manera exquisida. No hi ha cap altra afició com la nostra en tota la regional planetària. L'Atlètic va començar fort, amb ganes, amb empenta, amb energia. Però el Celrà és un equip que no està pas a la nostra lliga. Potser perquè es van espavilar més a l'hora de fer fitxatges. Els jugadors parlaven en català però la claca que duien no semblava pas d'aquesta terra. Semblava gent poc viatjada, poc elegant, de crida fàcil, de sabates brutes, d'ungles mal pintades i de cultura popular minsa. Tanseval. El partit anava fent i ens van clavar el primer. Després va arribar el segon però l'Atlètic va seguir endavant fins que l'àrbit ens va expulsar en Marc Pastor. Aquell vailet, que no devia pas tenir més de divuit anys acabats de fer, ens el va fer fora per una jugada que no mereixia targeta vermella. Mereixia un homenatge. En Pastor va anar a tallar una pilota i el davanter centre del Celrà, un que portava el nou i que am prou feina aixecava un pam, de terra, li va clavar una coça que el va deixar distret. El nostre Pastor va seguir endavant. Llavors, uan va tenir la pilota fora del nostre camp, es va regirar i li va dir de tot. No li va pas dir més del que es mereixia però l'àrbit va pensar que li havia dit més del que tocava. I ja hi vam ser. Sense en Pastor en vam tenir un feix per aturar les embranzides d'aquells de Celrà i el resultat va ser un altre gol en contra. El seu davanter centre, el que portava el nou arrossegant per terra, va acabar expulsat al cap d'una estona però ja no era pas l'hora de fer-lo marxar. Era abans. És per això que Xisca de Gardi demana al col·legi d'àrbits que mediti sobre el tema, que faci una reflexió profunda sobre l'ordre de les expulsions. Si ens volen fer fora en Pastor, que ho facin, alabat sia Déu, però primer que n'expulsin un parell dels seus. On s'és vist!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada