Sempre contra la Unió Europea

Ens escriu una banyolina des de Göteborg. Una tal Sweca. Què hi fa una banyolina de vint-i-tres anys perduda a Suècia? Doncs un Erasmus d'aquests. Quan ens assabentem d'aquest desastre només podem fer que aixecar-nos contra la gran nosa, i la gran mentida, de la Unió Europea. Volen tapar-nos els ulls amb una identitat nova i per aquí no hi passem. Volen obligar-nos a un himne que fa una mica de riure i a una bandera que no té cap mena de seriositat. Europa només és un continent de gent pulcre, endreçada, cristiana i ben educada. Això ja ens va bé. Sempre més Europa que pas altres bandes del planeta on regna el desori, la mala educació, les religions que no entenem de cap de les maneres i un blablabà que no ens interessa de cap de les maneres. Però una cosa és un continent per visitar o per admirar a la distància i l'altra una faula administrativo-política que no ens agrada, que no ens convé i que, al cim, s'emporta el bo i millor de les mosses del país a fer beques, estudis i coses rares. Això ja és imperdonable de totes totes i es mereixeria que estimbessim un burro-bomba a les portes del rusc d'abeies on creix això de la Unió. No hi ha més bon Erasmus que el que es pot fer a la Brasa de Melianta, a Can Siset fuster del carrer de Girona, a la Ca la Maria dels ais de Mata, a Can Babeca de la Plaça del Teatre, a Can Garriga de la carretera de Camós. Els nostres millors professors i mestres d'Erasmus eren en Maurici Duran i en Manel Saderra, ara són gent com en Joan Olivas, en Joan Vilardell o el nostre gurú en Pep. Això dels Erasmus s'ha d'acabar d'una punyetera vegada: cadascú a casa seva, cadascú amb les seves arrels, cadascú mamant els ensenyaments per a minyons que ens va regalar el mestre Mossèn Baldiri Reixac. Erasmus és un nom horrible que oculta una voluntat per fer d'Europa una cosa tova, neutra, àtona i malparida, un bony resclosit, agre, pudent, un camp ermat on no hi creixi cap rel, on ningú s'hi pugui sentir identificat. Contra la Unió Europea, contra la farsa del cosmpolitisme fat i rabiüt. I que la nostra gent torni a casa, que és on s'hi està més bé, que és on hi ha els agafadors i les nanses per seguir dempeus, sempre, sobre la nostra meravellosa terra.