En Mostafà, tabé

Escriure de pressa i corriguent, té aquestes coses. A vegades te deixes coses, a vegades te deixes gent. Parlàvem de la de Can Teixidor del Terme i ens hem deixat un banyolí. Un xiscagardià d'adopció i de devoció. En Mostafà Shaimi. Aquest vailet es veu que va néixer al sud dels suds. Però després va venir per Vic i va dir: això de ser català està prou bé. I tot seguit es va fer català. En Mostafà fa segles que parla català millor que el senyor Rossell de Fecsa-Endesa, millor que el senyor Juan Antonio Samaranchs, amic personal del nostre batlle, millor, per exemple, que el senyor Clos, el senyor Hereu o que el senyor Javier Trias. En Mostafà treballa més pel nostre país que tots aquests arreplegats junts. Nosatres el saludem, nosatres el tenim per un dels nostres. I ara, tabé, l'han emmerardat per fotre foc a una fotocòpia d'una afoto. En Mostafà és de Banyoles i és del nostre país. En Mostafà és com un planter que hem comprat a fora però que creix i dóna vida al nostre hort. Es un dels nostres, i si toquen a un de Banyoles, encara que hagi nascut on li doni la gana, això ja passa de mida. Que ens el tornin, sinó l'anirem a buscar. I malo, malo, si hem d'anar a buscar-lo. En Mostafà és dels nostres i per això el volem lliure i tan campante. Com qualsevol patriota que s'estima la nostra terra.