Comencen a aixafar Vilademuls

Aquest tren que té nom d'au espanyola ja el tenim a tocar la vora de casa. És un tren oruga que abans d'arribar ja aixeca els camins, trepitja la terra, emporlana els prats, enrajola la nostra vida, trinxa tot el que troba per davant. Ens servirà aquest tren mandanga per comunicar Banyoles amb la resta dels nostres germans de la comarca? No, de cap de les maneres. Aquest tren ordinari només serveix per anar a Madrid. A nosaltres, a Madrid, no se'ns hi ha pas perdut re. Què vol que hi fem a Madrid? Què s'hi fa, a Madrid? Hi ha la Torre de Pujarnol, a Madrid? A Madrid hi ha Can Ralita, Can Mateu o el baixant de Plaça? Ens hi trobarem l'Olivas, en Magí o en Ramon Masgrau, a Madrid? Ja pots comptar! De què ens servirà a nosaltres aquest tren estassabardisses i emporlana-padrines? De ben re. Nosaltres volíem el tren pinxo per anar a Girona a menjar un arròs a Can Lloret, o per menjar unes patates braves amb l'amic Vidal. Nosaltres 'nem a Girona al que anem i para de comptar. I vet aquí. El pitjor d'aquest tren és que l'únic benefici que ens porta és que ens ho rebentarà tot. Ja han començat per la dolça part de Vilademuls: aixecaments de terres horribles i una descomposició del paisatge que no té cap explicació de cap mena. El tren esqueixarà Orriols, Bàscara, Pontós, però també ens tocarà el rebre al Pla de l'Estany: Vilafreser, Terradelles, i diuen que volen malmenar-nos els prats de l'aplec de Sant Mer. Xisca de Gardi no ho permetrà pas. L'altre dia vam fer un cop de telèfon a en Kim Jong Il perquè s'ho agafi en consideració. En Kim, no confondre amb en Quim, ja ens ha dit que "a disposar, nois". I ja se sap que el seu "a disposar, nois" vol dir, pel cap baix, quinze o vint cabesses nuclears i dos o tres milions de coreanus. Amb això ja en tenim per parar els peus a aquest tren que ha entrat a casa sense que dingú l'hagi cridat. I els que no han set cridats, no són pas benvinguts.