La de Can Teixidor del Terme

Aquests espanyols estan començant a tocar-nos el bolet. En tenim la pipa plena. Ens estan emprejant com una abeia. Aquesta barraca de l'Audiència Nacional ja ens va tocar la pera quan van 'gafar els tres xavis i quan van gafar en Dalmau que, tot i no ser de Banyoles i ser de les Planes, era dels nostres. Al cap i a la fi, alabat siga Déu, jo tabé tinc rels a les Planes. Vet aquí. Aquests espanyols han tornat a venir amb les seves lleis del xurrero. Primer han cridat un dels nostres, en Jaume Planas. Què havia fet en Met? Re, ben re, com a molt calar foc a una afoto. Ara es veu que cremar una afoto és pecat, i és delicte, i és un mareig. Cordills, ells van calar foc al nostre país i aquí no ha pas pagat ningú. I una cosa és cremar un paper i l'altre, i ben de diferent, és sucarrar un poble sencer. Però es veu que cridant a declarar en Jaume no n'han pas tingut prou, els espanyols. Els espanyols són xuclasangs que ens voldrien a tots lligats, estassats, estarnaiats i socarrimats. Vet aquí. Després d'en Jaume ha vingut un vailet de Girona que es diu Stern i que no coneixem però que, segur, ja podria ser de Xisca de Gardi. Perquè nosatres soms una gran família, que acollim a tots els que siguin dels nostres. Visca nosatres i els que són com nosatres. Aquest és el nostre crit habitual i persitent. En Garson no és pas dels nostres i per això no el voldrem ni en pintura. Total que després de l'Stern han cridat a declarar més gent: gent de Girona, de Figueres, de Sant Feliu. I ja han arribat al límit absolut quan han cridat una de Can Teixidor del Terme. La Nuri. Tocar una descendent dels qui sempre han vetllat per la Festa del Terme, per Sant Nin i Sant Non, tocar la gent del terme ja ens sembla fer-ne un gra massa. El límit dels espanyols amb Xisca de Gardi es diu Can Teixidor del Terme. No saben pas amb qui se la juguen. No saben que nosatres podem cardar-ne una de grossa. No saben que Xisca de Gardi té les dents d'un lluci, té les urpes d'un gos de tura, té la mala llet d'un gat escaldat, té la mala jeia d'un senglar. L'han vessat, han fotut els peus a la galleda, aquests espanyols esparracats. Ara és el moment de dir. I de cridar ben fort: treieu les grapes del nostre poble i de la nostra gent. O sereu pell xai assecant-se en un estenedor de tercera. Vosatres només sou espanyols, nosatres hem tingut la sort i la benedicció de néixer catalans. No ens empastifeu, no ens toqueu la pera. I torneu-nos en Met Roura i la Nuri i la resta de patriotes l'únic delicte dels quals és calar foc a les fotos d'un que viu del cuento. Llibertat pels nostres, llibertat per tothom, llibertat per Banyoles, llibertat per la comarca, i llibertat, en definitiva, per la terra que cada dia es desperta amb un bon dia i se'n va a dormir amb un boranit. Visca la nostra terra lliure d'indesitjables.