Martirià Font

En Martirià Font és un dels nostres il.lustres compositors de sardanes. En la nòmina de mestres de la composició els banyolins teníem en Rossend Palmada, de la soca dels Palmada del carrer Sant Martirià. A destacar també els dos germans Saderra, en Josep i en Manel, dos homes que si fossin de Manchester ja tindrien el títol de Sir o de Lord. A diferència dels altres tres, en Martirià encara és entre nosaltres, i per molts anys. En Martirià és nat a Bordils cosa que demostra, de nou, aquest caprici banyolí de néixer on vulguis que si ets de Banyoles, ets de Banyoles. Vet aquí. En Martirià podia haver nascut en qualsevol indret del gran món occidental però és dels nostres, per tant de Banyoles de tota la vida. A simple vista en Martirià és un senyor: vesteix amb l'elegància connatural dels vells i gloriosos músics d'orquestres, té un posat fi, té una bona perxa que sap vestir amb trajes clàssics. És un senyor de Banyoles, en Martirià. Si no l'has tractat mai i el veus a primera vista pots pensar que darrera el seu posat elegantíssim hi ha un home tibat. Però t'equivocaries. El Senyor Martirià és d'un tracte correcte, afable, fins i tot podríem dir que bonhomiós. Es un home de peu pla que pot conversar amb qualsevol. El senyor Martirià era un dels habituals tertulians de la plaça dels peixos. L'altre dia la gent del Foment va aprofitar el concert de música per a cobla per fer un homenatge molt digne i molt familiar a una figura com la del mestre Font. Si una cosa tenim els banyolins és que no ens cansem d'afalagar i homenatjar la nostra gent. El foment ja li havia fet un gran homenatge a n'en Martirià el dia de la sardana més gran del món. Però no està mai de més un altre petit homenatge, perquè els afectes, com les amistats, s'han de renovar, s'han d'anar prorrogant, convé que es vagin manifestant amb agraïment i a satisfacció d'ambdues parts. A Xisca de Gardi no li està mai de més que el poble ras, la gent de peu pla, la nostra gent, s'aixequi i es trenqui les mans per aplaudir en favor del senyor Martirià Font. La gent que s'ho mereix, s'ho mereix. I és per això que aquestes ratlles són per renovar, de nou, l'afecte infinit que devem a un compositor que ha fet pujar la Sardana molt amunt.