L'estranya desaparició d'en Mastegatatxes

La nostra comarca és terra de desaparicions inexpicables i rocambolesques. Algú sap per què ja no hi han llucis al nostre Estany? Algú sap per què ja no abunden els adragons a les façanes del carrer Nou? Algú sap on van anar a parar molts quadres del que havia de ser el Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans? Algú sap què se'n va fer de l'Orquestra Sant Martirià o de l'Aceite San Martirian? Eh, que no? A Banyoles les coses i la gent desapareixen, van i vénen, ara hi són i demà ja no. És un cas estrany com si tinguéssim un enorme triangle de les Bermudes on tot s'escolés per no tornar-ne a sortir mai més. Vés a saber si les Estunes són un xuclador de bèsties i persones. Vés a saber si en el fons de l'Estany de cendra hi ha un passadís que porta als desapareguts cap a límits que escapen a la nostra visió i a la nostra comprensió. El cas és que despareixen, sense explicacions, sense deixar pistes, sense donar raons. Aquest és el cas de l'inefable Mastegatatxes l'ombra del qual ja no s'acosta per aquest bloc. Fa temps que tampoc tenim notícies gastronòmiques i festives del personatge. L'última notícia que tenim d'ell és una remota conversa telefònica. Però, quina evidència tenim que aquella veu que parlava amb nosaltres no era la d'un impostor? Un impostor que tindria com a finalitat el cobrir la fugida del Mastegatatxes real, guanyar temps, evitar que Xisca de Gardi en pes iniciés una creauda per trobar el nostre amic. Esperem respostes aviat. I esperem notícies positives a no tardar. Del contrari no ens quedaria més remei que endinsar-nos en els corriols perillosos de les Estunes o capbussar-nos entre els llots tenebrosos de l'Estany. Una cosa i l'altra ens fa manra. Ja no tenim edat per certes temeritats. Potser el més raonable serà esperar en Mastegatxes a la Brasa o a Can Mià. I confiar que tard o d'hora la gana el faci córrer. Ja se sap que, un dia o un altre, el conill surt del seu cau. I és llavors quan li baixa la perdigonada.