El Director Comercial ja graba

Se'ns acusa a Xisca de Gardi de gent rebentaire i esparreca-camises. És vritat i no direm pas que no. Se'ns acusa d'haver posat el dit a l'ui del director comercial de cine comercial banyolí: el perillós Doctor Albert Serra. Un tipus que ja amb Crespià i, posteriorment, amb l'efectista Honor de Cavalleria va demostrar una temptació i una deriva per convertir-se en un d'aquests Spielbergs de para de comptar que corren pel món. El seu cinema és d'una facilitat extrema pensats perquè el gran públic, l'immens públic, puguin devorar-lo sense haver de fer cap mena d'esforç. Res a veure amb Teen Paradise o la cèlebre Fiasco que representen, de veritat, la Voluntat Banyolina de fer cinema de part de bo com el feia el mestre Iquino o com el feia el mestre Senyor Orduña. En tot cas, deixem la controvèrsia perquè s'acosta Sant Martirià i tots els banyolins es mereixen una abraçada. El cas és que el Doctor Serra, amb rels profundes a Puigpalter, està a punt de perpetrar la tercera obra de la seva carrera fulminant. Una cosa dels tres reis que grabarà en terres ignotes d'Islàndia, a l'Àfrica, o sigui Fuerteventura, i a Madrid, que és una ciutat que no sabem on para però es veu que és plena de llet agre, taxistes mamons i gent enfiladíssima. En Serra s'etivoca. En Serra hauria pogut canviar Islàndia per Briolf o Sant Nazari. Hauria pogut canviar Fuerteventura per l'abocador de Puigpalter. I hauria pogut canviar Madrid per la Mota. Tres canvis que haurien suposat, d'entrada, un punt d'elegància, de saber fer, d'etiqueta de Can Comalat. Però no, vés per on. En Serra vol viatjar i, ai festa, a córrer món, i a fer dispendi a l'estranger. Per la propera pel.lícula, que ha de ser ultralocal o amb en Serra l'afeitem sense espuma, el director comercial s'ha de dedicar a retratar la comarca. I a fer gastu entre nosaltres. Ja n'hi ha prou de córrer món i de rondar-la, i de voltar com una virolla. Res enlloc com a casa, Serra. El glamur, amic, és al fang d'Esponellà, és a l'aigua pudenta de la Puda, és al nostre petit món.