dimecres, 17 d’octubre del 2007
L'emèrit Viladiu
L'Emèrit Viladiu és fill d'un home savi conegut com el Doctor Viladiu, cardiòleg eminent que ha fet de Miànigues la seva baronia particular. Ser de Miànegues no està pas a l'abast de tothom. De Miànigues són la Mari Mar i en Jacint, el fill d'en Fèlix, la primera és un esqueix lleidetà que ha crescut en les terres toves del pladelestany i el segon és el fill gran d'una família de Miànigues de temps reculats i història llunyana. Però aquí parlem de l'Emèrit Viladiu, fill d'un home savi i germà d'un dels pocs xinòlegs que habiten a la nostra comarcada. En Viladiu té la mirada trista i un somriure molt i molt dosificat. Li agrada pensar les coses, li agrada mirar-se les coses, no és un mediterrà esventat que s'aventura a la primera de canvi, sap fer anar el cap amb una mentalitat germànica. L'hem vist fent una mica de tot: clavant cartells d'actes que ell mateix organitza, serrant candaus de bicicletes seves que havien estat fermades per lladres i bandits, duent samarretes amplíssimes que poden caure fins a l'alçada dels peus i pantalons deixats, duent macutos a tall d'esquena, grabant coses, muntant exposicions de samarretes, concerts, vernissatges, seminaris musicals. Si vols tornar a atacar Pearl Harbour o Puigpalter parla amb en Vila o amb en Francesc o amb en Viladiu, que són el mateix. Si vols casar-te i no tens núvia, ni família, ni para de comptar, parla amb aquest fadrí de Miànigues. Un tipus que munta Aphònica sense perdre la compostura i tot seguit ja s'apunta al deliri de Sonora. Si Banyoles vol anar a la lluna, i convertir-se en l'última superpotència de la cosmonàutica, en Viladiu està preparat per muntar naus espaials, reclutar astronautes, i comptar de 10 a zero en xinotibetà gràcies a la translació del seu germà Pau. En Viladiu, o en Francesc, o en Vila, com se'l coneix en diferents ambients, encara té temps d'ajudar en l'extremat muntatge de l'Atlètic Banyoles i convertir-se en massatgista dels nostre gladiadors sorrencs. El món ha de ser complert, i per demostrar-ho en Viladiu, en Francesc, o en Vila encara té temps de demostrar la seva ciència més amagada: la cuina. Perquè, en el fons dels fons, en Viladiu, en Francesc o en Vila, com se'l coneix en tots els móns possibles, el que sap fer de veritat és cuinar. Et cuina un plat per menjar, una exposició per veure, un concert per gaudi de les oreies. Roma té el Papa, Nova York no té res, Londres té el Doctor Watson, Barcelona les xancletes, i Banyoles, sí, la nostra capital demostrativa té tipus com en Francesc, en Vila, en Viladiu, o l'emèrit Viladiu que fan el que vulguis, quan vulguis, i com ell li doni la gana. Vet aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada