En honor a Sant Martirà, el nostre Sant Patró

Ja s'acosten les nostres festes, les festes de Banyoles i de tota la seva rerecomarca. Les festes en honor a Sant Martirià ja són al cap del carrer. Perquè les festes d'agost, que ningú s'enganyi, són un entremès per esperar la Festa de veritat. Alguns es pensen que Sant Martirià és la festa de la Sardana, altres es pensen que Sant Martirià és un recinte ple de barraques. Ni els uns, ni els altres, l'encerten. Sant Martirià, senyors, és una festa en devoció, en honor, al nostre patró. Un home que reposa al nostre Monestir i al qual li devem favors extraordinaris. Quan a la nostra comarca hi havia un eixut, la gent traginava l'Arqueta amb les relíquies del sant fins al nostre Estany. Allà es resava i es demanava aiga per calmar la set de la terra. I a fe de Déu que el patró ens regalava aiga a dojo. És per això que els banyolins de bona voluntat recordem el sant, i és per això que l'acte més important de totes les festes és l'ofici que es fa al Monestir. Aquest i cap altre donen sentit a la devoció extrema que la vila dedica a l'home que ens ha aixoplugat de les tempestats. Això sí, després de l'ofici ens regalem plaers més mundans, com ara les ballades de sardanes de la plaça que el senyor Parnau organitza amb fidelitat a la nostra dansa, les fires on els pares retraten la seva mainada damunt de les coloraines dels cavallitos, o les mateixes barraques que quan cau la nit es converteixen en un retrobament de tota la parròquia banyolina i comarcana. Després vénen els canelons, els àpats familiars, el xampany a discrecció, després ve qui estrena roba, qui es menja un Sant Marc de Can Boadella, després vénen les sobretaules, la visita a alguna exposició, tot plegat el disfrutar d'una festa que només és nostra. I que fem, això sí, en honor a un monjo que va morir a Itàlia però que reposa entre nosaltres.