El Rei de les Mosques

Anit vam anar en aquesta cosa tan gironina, i una mica tronada, de les mosques dels periodistes. Diem gironina perquè allà dins no hi faltava dingú dels que manen i empregen, però hi faltava el bo i millor d'aquest país nostre. No hi havia el Gurú nostre, ni el director comercial, ni en Puput, ni en Llamaraques, ni en Pere de Can Mià, ni en Frederic Corominas, ni en Martirià Font, ni els músics de la Principal de la Bisbal. Faltaven els grossos i això no ho entenem de cap de les maneres. Faltava, fins i tot, en Bertus de la Barretina. Els de Girona es pensen que poden muntar coses amb els de sempre i això no va ni amb guetes. I els convidats, i els interessats i els premiats vinga a parlar i parlar, i a lligir coses, i a allargar la cosa. Quina mania té la gent de parlar pels descosits com si fossin falciots a punt de marxar. Tractant-se del gremi dels periodistes vam trobar a faltar un acte una mica més bèstia, més esparracat, més penja-i-despenja. No pot pas ser que els periodistes vulguin ser tan formals perquè és com dir que el Doctor Soler, el nostre bisbe Carles, organitza un acte amb estirabots i despenjaments. E que no faria per ell? Doncs tampoc fa pels periodistes un acte estirat, tibat, amb protocols i mandangues. Què carai, els proper any l'acte s'ha de fer a l'Andén o l'Ocell, per posar uns exemples, i ha de ser una festa carnavalesca amb espantaveies i serpentines. Amb xampany servit amb copes pompadour i moltes botes altes de xarol blanc. Vet aquí. En cabat, el millor de la nit va ser en Vadoret de Besalú, xiscagardià per excel.lència, que va estar fi, va fer riure, i va donar la nota enmig d'aquell velatori gironí de pompa, distinció i cops de cap.