Visita a en Barretina

Ahir vam fer una visita de rigor, de cortesia, i de bona educació, a un xiscagardià de campionat: l'amic Barretina. L'Amic Barretina està feliç com un gínjol i nosaltres sabem el perquè, i no anirem esbombant perquè la gent no n'ha pas de fotre re. L'amic Barretina ens va obrir les portes a casa seva, en el temple, i allà ens vam quedar, veient com la tarda s'evaporava sobre Orfes, en aquella carretereta de plàtans que és una joia de l'enginyeria civil. La tarda és per passar-la a Can Barretina, a la cuina, enmig de plates i cassoles que són una emulsió de vida i miracles. Nosaltres ens hi vam asseure i vam assistir a un dessossament complet d'una bèstia en mans del gran Barretina. A mig dessossar, l'amic, filosejava de la vida i dels miracles, i de les cassoles i de les natges. I tot és de bon aprofitar. Sempre s'aprèn alguna cosa, i s'esgarrapa alguna frase de posteritat més que evident. La carn passava de cassola en cassola i nosaltres, atònits i desvagats, erem conscients que formàvem part d'una conversa irrepetible. Sortint del temple, ens va venir gana, i vam córrer, com beneits, per anar a comprar a Carns Trias. El què? Doncs un tall de bou dels de Sat Mer. I para de comptar. La resta, un bocí de tarda, esparracat i difós, esfilant-se pels paradisos perduts de Vilademuls. Amics, aquest país vol ser estimat, i nosaltres hem nascut per fer-ho.