Mossèn Cinto i la nostra pàtria banyolina

Mentre per altres verals s'hi passejaven bandits, esparrecats i rebentaires, a Banyoles ens visitava el Gran Capità de les paraules, o sigui Mossèn Cinto Verdaguer. Del carrer Gran em vàrem dir Carrer Mossèn Jacint Verdaguer, en honor i glòria del poeta. Quin millor regal pot tenir algú que Banyoles li dediqui el seu carrer Gran! Mossèn Cinto ens visità i s'estigué alguns dies entre nosaltres. Va sojornar a l'antiga Fonda on ara hi ha Can Baldiró, a la petita placeta de la Font. Mossèn Cinto va fer amistats a Banyoles entre gent endreçada, petits hortolans de les lletres. Va dedicar-nos poemes i, com és natural, s'enamorà del nostre petit país. Des del seu niu d'àligues del Mont, des d'aquell prodigiós cim que guarda les nostres essències, Mossèn Cinto va escriure el poema a "Mos Amichs de Banyolas", un homenatge a tota aquella corrua de seguidors que van rebre, i honorar, al cèlebre poeta. El Mestre escrigué "Cantau, amichs, remant cap a la vora/ cantau dintre de l'edem de vostra pátria/y en lo riu de la vida sereníssim/que la estrella del Mont guie la barca. Aquesta és la raó exacta que nosaltres, gent de la fe i de la terra, admirem la Mare de Déu del Mont, perquè és des d'aquell cim pedregós on es guien els nostres dies i les nostres hores. És des d'aquell cim beneuarat on s'alça el llamp que dóna força a la nostra estimada llengua catalana. És des d'allí on sentim, encara avui, la crida del nostre Gran Capità: Mossèn Cinto. Passat el temps, el seus amics de Banyoles es diuen, ara i avui, Xisca de Gardi. Amunt els cors!