Visita a Barcelona

Contra les indicacions dels nostres metges de capçalera, hem tornat a Barcelona. El cap-i-casal, avui, pateix d'un mal gam terrible. La ciutat dels grans és, ara per ara, una ciutat de xancletes, pakistanesos i gent per l'estil. Costa trobar un català a Barcelona i això ja vol dir alguna cosa. Tot i que resisteixen, encara, locals primordials per nosaltres: Can Culleretes i l'Amaya, el Frontó Condal i el Pastís, el Boadas i un local on, segons el nostre gurú, encara es rep els clients amb la nostra llengua i amb la seva. Barcelona és una ratera molt grossa on la gent ja no es coneix i on domina l'anglès, aquest idioma absurd pensat per parlar molt de pressa i per resumir les coses a l'antuvi dels negocis. Parlar anglès, ja se sap, és cosa de sàtrapes mentre que garlar en català és una cosa distingida que fa de personatge civilitzat. Si tu llegeixes en un banc de davant de mar i sents a la teva esquena parlar català saps dues coses: que darrera teu hi ha algú que és intel.ligent i que no et robarà la cartera. Important distinció en una Barcelona desconeguda, descreguda i desvalguda. Nosaltres hem acabat a Santa Maria del Mar adorant la potència del Gòtic prop d'un lloc venerat pels patriotes: el Fossar de les Moreres. Ser patriota a Barcelona és un atreviment digne de les primeres pel.lícules de Buñuel. És una gosadia, un trencamotlles extraordinari. Visitem Barcelona i sempre, malgrat les bones companyies que ens agombolen, tenim la necessitat de tornar cap al país. I el país, i que ningú s'enganyi, és allà on la Francisqueta surt al carrer i et diu, a la primera de canvi: "Bon dia, Miquelet". I la Francisqueta no duu xancletes, ni menja multiculti, ni està de mandangues. La Francisqueta, al nostre país, és la viva imatge de la nostra terra. Visitem Barcelona i ja tenim pressa per 'gafar el primer tren i tornar als nostres caus particulars. Els homes no s'haurien de moure mai dels seus confins. I la nostra república limita al nord amb la Brasa, al sud amb Can Mià, a l'est amb Rocacorba i a l'oest amb l'irreductible Barretina. Visca la Terra, i visca nosaltres i els que són com nosaltres.