Can Ciurana

És molt important la tortada de Can Boadella, però com les sares de Can Ciurana, se n'han parit ben poques, que diria el poeta. Les senyores Sares vivien a Can Ciurana al costat dels barretets de merenga; dels xuixus, sempre del dia, que eren, i són, una cosa fabulosa; dels crusants i de les ensaimades. I la pasta de full? Amb la pasta de full parem màquines i abaixem la veu. Diu molta gent, segons hem sabut, que la Carme Ruscalleda, la del restaurant, va venir expressamet a Banyoles per comprar pasta de full a Can Ciurana. Li agrada molt. I la Ruscalleda no és pas una qualsevol ni una qualsevulla. És una cuinera de dalt a baix i de costat a costat. No vindria pas de Sant Pol si a Banyoles no hi trobés delicies d'aquesta magnitud. Vindria, segurament, perquè, es vulgui o no, aquesta petita part de món que trepitgem cada dia forma part d'una terra catalana que, entre tots, hem de mantenir viva. La Ruscalleda se'n va al Japó, vola fins a Nova York, cuina a la meca, a la seca i a la vall d'Andorra. Va molt atabalada, pobra dona. I si ve a Banyoles, és ben clar que la pasta de full que li donem no és pas un grapat de plastilina. Potser tot plegat només és una llegenda, però costa de creure que no sigui veritat.
La fama de Can Ciurana ve d'en Mateu, l'avi, i en Mateu venia d'aprendre de Can Mercader, un altre punt cardinal de la pastisseria banyolina. Es va parar per ell al carrer de la Canal, ben bé al mig, a tocar de Can Comas. La botiga encara sobreviu a peu de carrer. És un local petit, de dos nivells, amb l'espai just per a una copa de ratafia. A baix, més aviat a sota, l'obrador. S'hi ha fet tot bo en aquell celler de sucre, amb la mida justa de cada època. Una vegada, no fa pas gaire, un noi de la comarca va anar a trobar els de Can Ciurana per fer-los saber que ell estaria disposat a pagar-los el traspàs del negoci perquè no es perdés la tradició pastissera banyolina. Si plegaven, els hi deia, ell ho voldria continuar de la mateixa manera que s'hi havia treballat tota la vida. Només necessitava que li expliquessin les receptes. I això és ben cert. Tant com que l'única resposta que en va obtenir va ser, «de moment no, gràcies», i «tot és qüestió dels ingredients». Mai més ben dit.