Ja hi som

Circulava el rumor que al camp del Sant Ponç hi havia gent amb el cor agre. Els jugadors de l'Atlètic estaven una mica preocupats perquè algú havia dit que, en aquell camp, s'hi veien creus gammades, ocells negres i tota mena de draps dels que fan aungúnia. De banderes no n'hi havia i el el partit va començar com sempre. Al minut cinc, l'Atlètic ja perdia dos a zero. Tenim un problema d'arrencada, tan a casa com a fora, que s'hauria de mirar d'esmenar, si res més no, per encetar els partits en igualtat de condicions. Tanseval. La cosa és que ens en vam fer un nosaltres mateixos i l'altre va venir d'un «meva, meva» poc posicional d'en Marc Zamora. L'entrenador havia tret una alineació revolucionària, sense en Pastor, ni en Met Pla, ni un altre que no me'n recordo perquè hi tinguessin lloc en Viladiu, en Jacs, que debutava, i el president. No vam pas jugar malament i en David Peraferrer va enviar una rematada al pal, però la primera part va acabar amb més pena que glòria.
Mentre va durar, l'Atlètic va dominar la segona part. Vam fer un joc més viu, més distès, amb una major qualitat de moviments. Els davanters, tot s'ha de dir, s'hi van estudiar tan com van poder però no hi va haver manera de corregir el marcador. Llavors va arribar el minut setanta-cinc, que sempre ha estat un moment emblemàtic en el futbol. El seu extrem esquerre va arrencar per la banda i en Marc Vergés li va anar al darrera. No el va atrapar i l'altre va enviar la pilota a l'àrea. No li va rematar ningú i, mentre tota l'atenció es concentrava a l'altre costat de camp, aquell extrem esquerre, sense dir ni ase ni bèstia, sense encomenar-se ni a Déu ni al Diable, per darrera, amb traïdoria, es va llançar amb els peus per davant contra en Marc i li va clavar les soles a la ronyonada. Ja hi vam ser. En Marc es recargolava per terra del mal que li havia fet, patint per si aquell carabrut li havia estellat alguna cosa per dins. En Joel, que és molt amic d'en Marc, hi va anar de seguida per defensar el company. L'extrem esquerre s'hi va encarar, llavors s'hi va anar afegint gent, la trifulga va créixer i es va dispersar en tres focus. Un al voltant d'en Marc, l'altre en un córner i el tercer al mig del camp. L'entrenador dels de casa anava de bòlit provant d'asserenar els seus, els nostres es van encendre i l'àrbit va expulsar l'extrem esquerre. Però encara no s'havia acabat. Mentre l'expulsat marxava, es va encarar amb els nostres aficionats i de resultes dels insults va aparèixer el seu pare, que encara anava més brut. Ja hi vam ser. Polseguera no se'n va aixecar perquè plovia perìo tot van ser crits, empentes, males cares, dents serrades, ferros i claus. Van agafar en Litus pel coll i la flama va pujar un altre cop. Veient els disbarats que s'anaven encadenant, el nostre capità li va anar a comunicar a l'àrbit que en aquelles condicions no volíem jugar, que ja n'hi havia prou d'aquell color perquè s'hi podia prendre mal. Tot plegat feia tuf de ganivet. L'àrbit es va arronsar d'espatlles i la cosa es va acabar aquí. Partit suspès, tothom a la dutxa i cap a casa. No ens vam quedar ni a fer el toc al bar del Sant Ponç. No s'ho mereixien. El tercer temps el vam gastar a la Banyeta, que és un lloc de gent molt més enraonada.
El dimarts, la federació ja tenia una carta de l'Atlètic detallant tot el que havia passat i amb una explicació mesurada sobre la decisió de marxar del camp. La Federació ho hauria d'haver agraït perquè encara no feia quinze dies ens havia convocat a una reunió per demanar a les directives que alliçonessin els jugadors per evitar que els partits s'acabin a plantofades. Molt bé. El nostres pensaven que no passaria d'aquí però es veu que la Federació ho veu d'una altra manera. Com que vam abandonar el camp sense una justificació prou sòlida, ens ha sancionat amb la pèrdua de tres punts, una multa de cent-onze euros i l'advertiment que, si ho tornem a fer, ens exclourà de la competició. Això, senyors, és un escàndol dels que feia temps que no vèiem. Si la competició funciona així potser haurem de revisar el cens de presidiaris de la comarca i fer-los una oferta perquè ens vinguin a defensar. No és la manera, ja se sap, però si algú entén les raons de la sanció, que vingui, si li plau, i que ens ho expliqui.