País Capulat

Vivim en un país capulat i esquinçat. El nostre Roselló, el Conflent bressol de tots els bressols, l'Alta Cerdanya són parts que es van ampuntar en una operació sense cirugia, a crits, amb un ganivet roent. La partició de Catalunya és incontestable i com Catalunya, la nostra comarca ha patit un trossejament que ningú s'explica. Ens han quedat fora les nostres sagrades icones i això és martiri. Primer, el Mont, la Mare de Déu del Mont, el lloc sant on Mossen Cinto va escriure magnífics poemes dedicats a Banyoles. Com pot ser que la Mare de Déu del Mont no vagi lligada a la nostra ciutat. I que pertanyi a un petit poblet de l'Alt Empordà. El mateix passa amb Rocacorba, que és nostre i que els l'han presa, Rocarcorba on sempre s'han fet aplecs, i pelegrinacions, i que és nostre i para de comptar. Amb Rocarcorba que ens tornin Canet d'Adri. Perquè els de Canet són germans nostres, això sí de l'altra costat de la muntanya. I què dir de Cabanelles, de Medinyà, paisatges habituals nostres, que la vulgaritat administrativa ha fet que siguin d'altres comarques. Tothom sap que els banyolins en cosa d'anar a la platja estan repartits uns van l'Escala i els altres a l'Estartit. Per què? Perquè les platges naturals de Banyoles són l'Escala i l'Estartit. Queda clar que són nostres i ja està tot dit. Ara girem cap al nord. Es una vergonya que el Collell no sigui de la comarca. Es una vergonya que on va néixer el meu avi, el Torn, no sigui de la comarca, I Mieres? I Besalú? I Sant Ferriol? De fet la nostra comarca arriba fins aquella ciutat que no és res més que el cràter d'un volcà. Tot és nostre. Banyoles Comtat Gran, pubilla de Catalunya, màrtir i fill il.lustre d'Europa. capdavantera de la civilització cristiana, pedra fundacional d'Occident, Banyoles demana el que és seu i, si s'escau, pot permetre's el capritxo de demanar el que vulgui.