Somiem

Tenim la sort de ser fanàtics d'un club amb una directiva que tot el dia barrina. La qüestió és que les idees ens faran un equip grandiós a partir d'una teoria que seguidament explicarem. Ara mateix soms 175 socis. Doncs bé, quan falti un any per a les eleccions del Club Deportiu Banyoles, es farà una campanya de germanor dirigida a tots els associats de l'Atlètic amb la intenció que s'hi abonin. Si la cosa dels diners fa que els nostres aficionats es treguin la idea del cap per no haver d'anar més justos del que van, la directiva de l'Atlètic demanarà un crèdit per pagar tots els carnets. Ja haurà passat un any des de primer dia de la campanya de germanor i arribaran les eleccions. L'Atlètic presentarà una candidatura a la presidència del Club Deportiu. Els nostres 175 socis ens votaran i sortirem escollits. Immediatament després de prendre possessió dels càrrecs, l'equip de tercera divisió del Club Deportiu es convertirà en el filial de l'Atlètic i es traslladarà al camp vell. Perquè? Perquè nosaltres, la nova directiva, ens acollirem a un conveni d'utilització del Camp Nou per un període de trenta-cinc anys que hi ha signat amb l'Ajuntament, i ens n'hi anirem a jugar amb l'Atlètic. Això ja ho tindrem i engegarem un procés per absorbir el Club Deportiu. S'absorbirà, l'Atlètic renunciarà a la plaça de tercera divisió i dissoldrà el filial. En acabat quedarà per resoldre la qüestió del futbol base, que no és pas poca cosa. Es farà amb seny perquè la mainada s'ho mereix tot i l'Atlètic reconstruirà els equips petits signant un acord amb l'Institut Pere Alsius i Torrent, un centre vinculat a la nostra història d'una manera irrenunciable.
Quan tot això estigui fet, la creació d'un gran club ja estarà en marxa. La junta farà els passos legals que calguin per tornar les instal·lacions de l'Estany a l'Ajuntament amb la condició que sigui el camp dels equips de l'Institut. Ja quedarà menys. Un cop tinguem els nanos jugant a l'Estany, l'Atlètic presentarà un projecte per a la construcció d'un nou estadi al centre de la vila. Serà una obra formidable, fabulosa; un estadi endreçat, pràctic, ple de llum; amb espais per prendre el sol i serveis perquè les famílies hi passin les tardes. El dissenyarà un arquitecte de Banyoles, encara no sabem quin, i es finançarà per subscripció popular. I en aquell moment, el dia de la inauguració, ens veurem jugant a futbol entre la gent del poble i pensarem que si no fos que hem tingut la sort de néixer en aquest racó de món que es diu Banyoles, seria impossible que fóssim com soms.