Can Grilló

El cafè més senyor de Banyoles durant molts anys. Els Catòlics podien fer un bon cafè però el local era més aviat llardós. Però Can Grilló era un establiment que tenia l'encant exacte dels cafès on poden passar moltes coses. La terrassa tenia un no sé què de terrassa europea, civilitzada, harmònica. I el dins tenia un toc de distinció que li donava una llum discreta, un foc a terra senyorial i, durant molt temps, l'únic televisor en color de Banyoles on emetien els canals francesos. Asseure's allà dins per mirar un partit de tenis a la francesa era entrar a Europa per la porta dels grans cafès. El tracte exquisit i educadíssim de les dues mestresses hi donava un contrapunt de classe. I per damunt de tot, en Sam, l'amo, que més que l'amo era el mestre de cerimònies. Jo de petit a en Sam li veia un aire de rabí jueu, d'home astut, d'home de món, però per damunt de tot era l'hosteler que sap tractar la clientela i donar al local la personalitat exacta, el toc elegant, la màgia única i irrepetible dels locals que tenen encant. A Can Grilló podien passar coses, podia inspirar una llarga novel.la sobre cafès i intrigues. Sense en Sam i les dues mestresses se n'ha anat la personalitat del gran cafè que, durant molts anys, ens va acostar a Europa per la porta de la civilització. Can Grilló no s'acaba amb aquest post perquè mereix nous i prodigiosos escrits. Com és de justícia amb un local que era pura inspiració.