Dinar amb el Director Comercial

En Vaqueta ens munta un dinar a Barcelona. Es una mica descamisat en Vaqueta, munta un dinar amb quatre persones, i som cinc. El restaurant es diu Amaya i allà un cambrer amb cara d'indio ens diu si volem "milk". Passa a jeure. El dinar és amb un dels grossos de la cultura. No direm el nom perquè això "és lo de menus". El director comercial parla d'una manera que no l'entenc pas: de marges, de ivas, de productores i productors. Tots és la de cultura són iguals: botiguers embardissats. La única diferència entre el director comercial i la Llúcia de la Llet és el producte, no cardem! Ara es diuen frases importants. Quan el gros de la cultura pregunta com va decidir on es rodaria, el director comercial va confessar "nosatres ens agrada improvisar, vaig fer servir internet per veure on podiem anar". Quan el gros va preguntar quins actors ell va respondre "tots són de Banyoles" i nosatres hi vam afegir un fart de riure. De la mateixa manera que el gros de la cultura va quedar ben parat quan el director comercial li va explicar que qui havia posat calés era un empresari de Banyoles i comptava amb un abogat de Banyoles per defensar els seus interessos davant un mangant que li vol prendre els quartos. El gros va seguir fent preguntes "Has estudiat cinema" I el nostre director comercial va dir que no, que ell havia estudiat lletres i que havia fet Crespià per riure un ratu amb els amics. Més riures d'en Vaqueta i jo que erem al dinar per riure, i per fer companyia al director comercial. El gros de la cultura era un tiu castís i eixerit, i al final va acabar entenent que a Banyoles, quan ens hi posem, podem fer de tot: alls, màquines de tallar pedres, volanderes i cargols, pel.lícules i electricitat.