Mossèn Pere Bach

Mossèn Pere Bach és el zelador de Casa Missió. Podem dir que ell és el custodi de l'ànima del Monestir en aquests temps de desordre, xinos i liberals-progressistes. Molts il.lusos empesos per aquestes doctrines materalistes i xafa-tradicions es pensen que el temps del Monestir ja han passat. Fals. El Monestir té esparsos per tot Banyoles i comarca un munt de partidaris. Es un exèrcit secret, fidel a la terra, lleial a les tradicions, creient, disposat. Falta que Mossèn Pere Bach ens doni l'ordre que nosaltres seguirem com un sol home. Atxes a la mà, amb els penons de Sant Nin i Sant Non, la força del terme, i de Sant Martirià, el pes del nostre venerat patró, ens obrirem camí entre l'estultícia, la fe mal entesa, els desoris de la modernitat, tot el que representa el voler anar cap endavant sense rumb, precipitadament. Mossèn Pere Bach és l'únic que va posar el crit al cel quan el claustre del Monestir amenaçava ruïna. I a fe de Déu que es va moure cel i terra per reparar-lo. I ara fa goig. Mossèn Pere Bach va demanar el retorn de l'arqueta. I a fe de Déu que poc a poc hem anat recuperant les peces que un infidel va manllevar-nos. Sense Mossèn Pere Bach el Monestir s'hagués enrunat. Seria una ombra. Seria ja una pena molt grossa que arrossegaríem tots els banyolins de bona voluntat. Ell és la nostra consciència. Ell és el nostre crit unànim. Des de la profunditat del Monestir o des dels cims de Rocacorba Mossèn Bach ens avisa. Nosaltres fem la resta. Ara, quan les excavadores de quatre arreplegats ens vulguin treure els horts. Els deliciosos horts que van néixer amb la Banyoles antiga, que són els lligals de terra del nostre passat, que són el paisatge manyac que fa companyia al Monestir, quan ens vulguin treure els horts, allà hi serem. L'exèrcit antic del Monestir que s'alçarà al crit de sempre "abaix els rodons, visca lo monestir". Aquell dia tremolarà Banyoles i els esglais se sentiran per tota la comarca.