La romaguera

A Banyoles i comarca hi ha un cabassat de romagueres. Es tracta, més aviat, de gent que li agrada xerrar pels descosits, i que torba, i destorba, a la gent més aviat feinera i que voldria que Banyoles fos nòrdica. La romaguera és a tot arreu. Embardissada o rere les voltes de la plaça, en un racó del carrer Sant Martirià o a la font de la Rajoleria. Espera pacient les seves víctimes, té temps, l'únic que té és temps. Llavonses veu la víctima i li llança el seu atac sense contemplacions. "Ep, què hem de fer?" sol dir. O pregunta "vas bé?" o pot preguntar qualsevol cosa total aconsegueix el que buscava. Ha aturat el nòrdic torracollons que portem a dins, l'idiota de les presses i de l'ai al cor. Aturada la víctima aquesta cau del costat de la romaguera. A peu de carrer s'obre pas una conversa en que poden tocar-se els quarts i les hores. Si et trobes una romaguera ja pots dir a casa que no aniràs a dormir-hi, o a la feina que ja passaràs un altre ratu. Amb la romaguera repasses la vida. Saps que en Paulino s'ha fet una casa a Melianta. La nena de Can Bosch ha estat operada de la cadera. En Conradu s'ha ferit. La Matalena s'ha tret el carnet de cotxe. En Raimundo s'ha parat per ell. En Met e boig saps què ha fet? La conversa esdevé un repàs social i biològic de caràcter general. Hi ha temps per explicar coses personals: fa temps que tinc un dolor al pit que no me'l trec del cim i de donar consells extravagants i a voltes temeraris "t'has de fer fregues amb esperit de vi i amb matafaluga". Hi ha temps per explicar algun àpat dels bons i, sobretot, per criticar. Ai si no podessim criticar! Per mi que li fot banyes a la Lola, és un tarambanes, i no té formalitat, i gasta més que guanya, i la Lola, pobrica, no veu pa re. Quan s'ha repassat quasi tot es parla de política, però sempre d'una manera que fa por i s'acaba amb la frase magistral "no valen pas res, tots són iguals". Després de fer perdre la jornada sencera a la víctima, la romaguera torna al seu cau. El racó de la volta de la plaça, el cap de carrer, a l'entrada d'una casa. Serà el moment d'esperar una nova víctima, abordar-la, i començar a fer el sedeser a base de xerrar, xerrar i xerrar. La víctima tornarà a casa o a la feina i tindrà l'excusa perfecta "em som trobat una romaguera". Vet aquí que a Banyoles sempre es tanca el cercle viciós, romaguera i víctima estan d'acord amb una cosa: nosatres no soms nòrdics malparits, el nostre temps és per perdre no per invertir.