El sendicat ha fet cent anys

El sendicat és una institució a Banyoles i comarca. Va ser fundat per un capellà que s'arremangava, Mossèn Dausà l'any 1908. El van col.locar allà on hi havia hagut una fabricota tèxtil: La Ribó, que havia plegat de tan bé que anava. Poc a poc el sendicat ens va anar guanyant predicament entre els pagesos de Banyoles i de tota la comarca. Mossèn Dausà va tenir alguna emprenyada amb els grans propietaris locals que tot allò els hi feia ferum de remences. Veien perillar els privilegis i els abusos. Veien perillar les seves butxaques plenes i el xuclar la sang als demés. Van peleiar tot el que van poder per amargar Mossèn Dausà. Però el sendicat va poder més que ells i el seu poder. Mossèn Dausà se'n va anar una mica avorrit d'aguantar el temporal però va deixar grana i planter. Un va dir "han fet fora a la lloca, però han quedat els polls". I així va ser. Perquè fent fora a Mossèn Dausà el sendicat va ser escola pels rabaissares i pels líders pagesos dels trenta. Gent valenta, gent sense por. El sendicat va patir la guerra però se'n va saber sortir. Jo recordo el temps que el meu pare hi treballava. L'olor del gra, les estibes de pinso de totes les classes, la farinera, el ferrer, les oficines i la botiga, el tractor que menava el pare i amb el que recorriem, els dies que em donaven festa a col.legi, tots els masos de la comarca: d'Orfes a Vilamarí, de Borgonyà a Vilamenut. Els dies de brunyols i sardanes, els dies de tractors engalarnats per Sant Isidru, els uniformes beigos del sendicat, les carretilles, tot allò ha fet ja cent anys. I aquesta gent no s'arronsa. Ara s'han desplaçat a Can Callís, una altra antiga fàbrica, que serà el seu nou niu. Però el sendicat, mentre hi hagi pagesos a la comarca, anirà fent anys. Ja ho diu en Pep: tornarà el temps d'anar en carro. I jo hi afegeixo: tornarà el temps de trebaiar i viure de la terra. Cardarem tots els ordinadors i les mandagues electròniques rec avall.