Migdia amb en Pep

Jo era als trapezius de Xisca. Els del pati de Can Gimferrer vell. L'Ignasi jugava amb el net d'en Generet, vet aquí que tots els de Banyoles ja anem fent amistats de petit. Han aixafat un bitxo amb els peus, coi d'esquilets. De cop he vist passar en Pep i en Siset pel carrer. En Siset va una mica tombat, arquejant l'esquena, com l'avi Bota deu l'hagi perdonat, senyal que s'ha passat la vida trebaiant. En Pep s'ha aturat i m'ha dit que ja venia. Al cap de poc l'he tingut als trapezius. Tocava el sol, s'hi estava bé. La mainada jugava tranquil.la, els mossos patrullaven com ha de ser en un país arreglat. I en Pep m'ha explicat una cosa que fa per Banyoles. Diu que havia llogat una empresa per netejar el celler de Xisca. El celler de Xisca és una cosa formidable, un antic obrador d'una adoberia. Diu que l'empresa li va dir que sí, que ja hi anirien. Diu que ningú hi anava i en Pep, estranyat, va demanar explicacions a l'encarregat. Li van dir una cosa extraordinària: "la dona de fer feines no ve perquè té por de baixar al celler i fregar-lo". Després ho va arreglar i es va fer acompanyar del seu noi perquè li fes companyia. Això és Banyoles. No és Nova York ni Xina que per calés es fa tot, que tot són números, que tot és un desgavell sensacional. A Banyoles si tens por, no hi vas, i s'ha acabat el cuento. I el celler que el netegi un altre. Ja ho diem amb en Pep : "aquest país no l'anyocaran pas mai". De sobte ha passat en Jep Branyes. Ens ha saludat. I tot seguit s'ha aturat una dona a parlar amb en Jep. En Pep i jo pel nostre costat i en Jep i la dona per l'altra. Romagueres. Temps de xerrameca. Sol i dies que passen a poc a poc. Contra la fredor del pentagon, la Banyoles de sempre, que xerra, que encara té temps per perdre a cabassats.