diumenge, 22 de juny del 2008

La Sagrada Família

Es va perdent el bon costum de dur per les cases la Sagrada Família. Pels qui no saben del que parlem, la Sagrada Família es una imatge religiosa portàtil i encapçada. Es la imatge, com indica el nom, de Jesús, Josep i Maria. La Sagrada Família. La protegeix una portella de fusta de dues llesques. I duu al capdamunt un ganxo per fer més fàcil el seu trasllat. En un dels laterals hi ha una llista necessària: és el recorregut de cases que segueix la Sagrada Família. Generalment les cases d'un mateix carrer. Jo l'havia rebut al carrer Nou i també a les Cases Barates on la zeladora era l'Asuncion Molera. Parlem de les zeladores. Eren les persones que tenien cura de la guàrdia i custòdia de la Sagrada Família. Les titulars que després les duien a la rectoria on es buidava la petita caixeta amb les aportacions dineràries. Estava manat posar alguna moneda a la ranura i així es col.laborava amb el manteniment d'aquella tradició fondíssima. Per què servia la Sagrada Família? Per començar per tenir més contacte amb els veïns. La gent entrava a les cases amb la imatge i et deia "la Sagrada Família et ve a veure". Amb l'excusa se xerrava una mica cosa que sempre va bé. La gent necessita xerrar perquè si no ho fa el cap se li embussa de cabòries, maldecaps i fel. Si la gent xerra, tot va bé. Amb la Sagrada Família coneixies els teus veïns que estaven tots registrats a la ditxosa llista. Ara no coneixes ni el de davant de casa. Ara pots estar envoltat de mala gent i no saber-ho. La Sagrada Família tabé servia per protegir-te. Aquella imatge posada al menjador de casa et donava una sensació de fortalesa i seguretat. Ara la gent necessita alarmes i porters automàtics, nosatres teníem la Sagrada Família. I abans d'anar cap al llit t'acostaves a la Sagrada Família i sempre li demanaves algun favor benigne: "a veure si puc aprovar l'examen de matemàtiques"...Per Setmana Santa totes les Sagrades Famílies de Banyoles s'exposaven a Santa Maria. Llavors quedava clar la força i el pes de la tradició. Com que estem una mica esgarriats, ens convindria tornar a recuperar la Sagrada Família. Per començar tot aquest procés, en Pep ha decidit demanar-na una pel carrer Migdia, perquè els pisos de Xisca puguin venerar la imatge tal i com Déu mana.

1 comentari:

Anònim ha dit...

També era una excusa per sortir de casa fora de les hores permeses. Sovint no s’acomplia el termini fixat per portar-la als veïns i la frase, “nen porta la Sagrada Família a Can Petites ara mateix” era motiu d’alegria, encara que calgués demostrar exactament el contrari. L’episodi solia acabar amb el reinici de l’etern conflicte mare i fill, suavitzat en aquest cas, per la percepció de la doble culpabilitat.

Sabem que el pietós costum era també font de finançament d’algun vailet desaprensiu. Salvat de la presó nomes per l’edat, encara que mai ho podria ser del foc etern. ¿Potser els innumerables rosaris resats en la presencia de tan sagrada família l’hi reservin un final menys calent? Així sia.