Can Xabanet

Som anat a dinar a Can Xabanet. Des del seu exili que no hi anava. El dubte era saber si se'n sortirien després del seu trasllat. Tot feia pensar que no. Obres noves, local canviat, i quan a la gent es canvien les coses, malu. Faig un primer intent d'entrar i em sento com en un local d'aquests de Barcelona on tot es canvi i on tot es mentida. M'espero i poc a poc vaig veient cares conegudes. Veure i reconèixer cares conegudes en un lloc és mitja salvació. No hi ha en Jimmie però hi ha un dels altres cambrers referencials del Ranxo. Ens seiem. La decoració no m'agrada però poc a poc vaig veient més cares conegudes. Hi l'Angel Urrutia i això és definitiu, l'Angel pertany a la clientela de tota la vida del Ranxo, de Can Xabanet, estem salvats, mare de déu estem salvats. Si l'Angel s'asseu en una taula i marxa refet és que les coses van bé, és que les coses són sempre. Ens porten el beure i veig que poc a poc el nou local fa la cara clàssica de sempre. La tradició venç, la tradició s'imposa, la tradició és la religió. Anem saludant cares conegudes i m'agrada aquest repàs de la Banyoles de tota la vida. Anem a dinar, valorem les coses que ens posen sobre la taula, però encara valorem més menjar entre nosaltres, entre els nostres, entre els que poden tenir la mateixa sang que nosaltres. Passen els plats i poc a poc ens sentim en el Ranxo de sempre, a Can Xabanet de tota la vida. Tot roda però tot torna cap a casa. Veig en Josep del Ranxo i sé que estem allà mateix. Ho han canviat tot però perquè tot continui allà mateix. Can Xabanet segueix damunt la terra, dreta a llei, fidel als cànons, fidel als temps passats, a l'orgull del treball, als dies de sempre, a la Banyoles de tota la vida, a la història de part de bo. Li falta algun record que recordi, precisament, els dies d'abans, la glòria passada, la seva història acumulada. Perquè el millor de Can Xabanet és que no comença de zero. Té un passat. I aquest passat duu el nom gloriós del Ranxo Grande i para de comptar. A Can Xabanet no només hi anem a menjar, hi recordem tots els sopars i dinars i esmorzars passats a cau d'escalf banyolí. Sempre ens torna el crit de visca nosaltres i els que són com nosaltres. I Can Xabanet, antic Ranxo Grande, és un dels nostres.