La TEISA

L'invent del segle XX es diu TEISA. Bàsicament aquest mitjà de transport comunica Banyoles amb el món endreçat. Allà on no arriba la TEISA, malu. Allà on no arriben els xòfers de la TEISA és que encara no hi ha arribat la civilització. Els omnibus de la TEISA no van pas gaire de pressa, més aviat van i ja n'hi ha prou, l'omnibus és pesat, tirant a carregós, és l'expressió industrial dels nostres enyorats carros. Fins i tot els cotxes quan frenen i obren les seves portes renillen com les burres, protesten com les eugues, es queixen com les mules. Vet aquí. El xofer de la TEISA és un tipus viatjat, amb paciència de màrtir, que sol tenir un humor canviant com el temps però que sempre deixa anar paraules entenimentades. La TEISA és un fil blau que uneix la nostra geografia comarcal: de la Canya fins a Sarrià, els pobles germans tenen parades una mica arbitràries que els van lligant en un allioli locomotriu. Aquesta última paraula no sé pas d'on collons m'ha sortit, vet aquí. A la TEISA hi trobaràs les converses més estrambòtiques i arreplegades de la història. Es parla de malalties, es critica gent, es detallen negocis, es repassen velles amistats i es deixen anar boles pintoresques. Fins i tot s'expliquen acudits, històries inversemblants i es canten cançons. Recordo un viatge cap a Banyoles, en plena foscor hivernal, amb la TEISA amb els llums apagades, i un nen amb veu blanca de l'escolania, cantant una cançó d'en Perales. Només pot passar en aquesta universitat rústica, en aquesta platxèria amb rodes, en aquest arsenal de vides que és la nostra TEISA. Seny regulador dels nostres prohoms comarcals Trull i Butinyà convertit avui en motor pròsper, en indústria nacional, en orgull del setè continent: el Pla de l'Estany. La UDT, Universitat de la TEISA, tal i com l'han batejada en Pep i en Mati, cada any doctora estudiants en la matussera ciència de l'anar fent.