Garrotxa martiriana

Vint any després del reconeixement de la nostra comarca, segueixo trobant una mica tebi i postís el nom de Pla de l'Estany. Pla de què, moreno? Poca e plana la nostra comarca. Si vas per la part de Falgons o per Camós o per Palol veuràs que tenim muntanyes per donar i vendre, i a Porqueres tabé. La part més planera és la de Vilademuls i Cornellà, vet aquí. Això de pla no va pas per nosatres, és un nom imposat, ficat en calçador, vaig a dir que foraster i tot. La gent diu la comarca de Banyoles o Banyoles i comarca. Per fer evident que és això una comarca a tot vol de Banyoles, un territori d'entreparents, germans i saludats. Tots ens coneixem a la comarca i tots sabem que nosatres formem part d'un tot, més enllà d'aquest nom artificial que ens toca portar. En el temps de les denominacions i els batejos de la comarca, es van dir moltes bestieses. Es va dir comarca de l'Estany, llamamau, quina bestiesa. Se'n van dir encara de més grosses com Terraprim de l'Empordà o Garrotxes d'Empordà. Quins acudits! Tafot perquè no li deien Terraprim de Garrotxes d'Empordà i s'haguessin quedat ben descansats. Un sol home va fer una proposta de seny, una proposta endreçada, i quasi bé el foten escales avall. Era un home avançat als seus temps i podé ni ell ho sabia. El Guillem Turró, regidor banyolí, va proposar Garrotxa martiriana. Vet aquí la barreja de dos noms que valen la pena. Nosatres sempre hem set la Garrotxa nom que ens han acabat fotent els d'Olot. Els d'Olot, com bé diu l'amic Gadafi, sempre han set la Muntanya i nosatres hem set la Garrotxa. Amb la denominació de Garrotxa haguessim pogut convidar els pobles germans que ara ballen el so del flabiol olotí. Vet aquí: Mieres, Argelaguer, Torteià, Besalú, Sant Ferriol i el Torn, Maià i Dosquers, i Oix i Montagut. Ah, me'n descuidava tabé Beuda i el Sant Sepulcre de Palera. I amb la denominació martiriana haguessim pogut batejar tota una comarca que té en Sant Martirià el patró gros. Però es va fer callar el senyor Turró i es va procedir a buscar un nom que fa flaire de carpeta administrativa i poliça de cinc cèntims. Ja sabem que un nom no fa la cosa, i que més enllà de tenir el nom més postís de totes les comarques catalanes, nosatres soms nosatres, i nosatres, al cap i a la fi, soms una comarca de part de bo.