Ja vindran a mi

En Pep, que és de família dedicada al gasoll, fa temps que diu que això del petroli s'acaba i hem de mirar de tornar a treure els carros. La gent se'n fotia i anava amunt i avall a repostar el dipòsit. Vinga cues al Poste de Mata, a Can Castañer, a la República. Vinga a cremar petroli amb viatges inútils com comprar dotzenes de calçotets a Platja d'Aro, fer el toc a Olot, o anar a estarrossar-se al sol de marina. Amb un cop de cotxe solucionem tots els problemes domèstics. Conec un matrimoni que van comprar un cotxe i per desfogar-lo se'n van anar fins a Saragossa, van girar a la plaça del Pilar i van tornar cap a Banyoles. Quins acudits que té la gent, llamamau! I en Pep amb espardenyes de beta, calçacurt i pujant a la TEiSa o amb la seva bicicleta BH. I la gent es pensava que li faltava un cargol! "Aquet e ben boit" Deia la gent mentre cremava semals de gasolina cada dia. En Pep va anar amb en Pepet de Corts que li va ensenyar a guarnir un matxo i a anar amb carro. Va fer vàries sortides amb el carro per anar provant i la gent el veia i pensava "aquest noi li falta ben bé un bull". I la gent vinga anar als concessionaris a comprar cotxes, i a pagar lletres, i a canviar l'oli, i a fer viatges ben burros. Ara resulta que els del turbant se n'han cansat de pouar petroli. Fa calor al desert i trebaiar amb aquella calor ja els hi ben regalo. Així és que el gasoll l'hem de pagar a un preu que ni el xampany de Festa Major. I això és el principi. En Pep comença a tenir raó i jo ja me'n recordo del que ell deia "ja vindran a mi". Així és que no perdem més el temps. Espardenyes de veta de Calçats Reixac del carrer Santa Maria, i comencem a mirar preus de matxos i de carros. En Pep farà classe particulars, sobretot a les mosses. I allà on tinguem una agaratg o un redere, allà hi estacarem una burra. A l'autovia de Banyoles hi sobrarà terrenu, i per això que tornarem a plantar plàtans. Perquè la gent tornarà a anar a Girona a peu o amb carro, i convidrà una mica d'ombra per aplacar la soleiada. Ja vindran a mi, que és el mateix que dir que torna el país i les arrels.