El palau del gintònic tancat

El Palau del gintònic està tancat. Estarem d'acord que en David té dret a fer vacances com tot els trebaiadors. Un altra cosa és que el seu local tanqui. Hi ha indústries que són estratègiques per la bona marxa d'un país. El Passeig és una d'aquestes. Us imagineu el Vaticà tancant perquè el Papa vol anar de vacances, eh que no? La Nasa no tanca, la CiA no tanca, Can Trui i les Aigues d'en Dutras no tanquen pas. Si tanquessin, seria un rebombori, un cafarnaum, seria el camp de Bravante, un orgue de grills. El Passeig no pot tancar perquè la gent necessita un gintònic de tant en tant. N'hi ha que més sovint i n'hi que s'hi conformen en un cada quinze dies. El cas és que el necessiten. Sense gintònics la comarca no tira tant, no es veu aquella alegria en les feines i en les transaccions econòmiques. El gintònic ens fa anar més llatins, sembla que siguem més eixerits, veiem les coses amb uns altres ulls, anem més lleugers. L'haurien de passar pel Seguru, el gintònic. Hauries de poder anar a l'ambulatori i que la infermera et fes receptes. No, en David no pot tancar així com així, i anar-se'n vés a saber on i no dir-nos quan tornarà. Aquest estat de no saber quan obriran, ens fan estar amb l'ai al cor, és un mal viure, t'aixeques a mitja nit i et preguntes "quan podrem tornar a beure'n". El silenci i la falta de notícies fan perillar la bona marxa de la comarca. No volem ni arribar a pensar què passarà quan el gran David es decideixi a tornar obrir. Avalantxes. Una marabunta de gent. Empentes i esgarrapades. Gent que prendrà mal. "Trompades fenomenals" com escriuria el que va ser gran cronista de succesos. I enmig de l'escàndol l'única persona que no s'immutarà, que somriurà reposadament: en David.