L'Astruc

Podríem parlar moltes hores de la carretera general que, encara avui, travessa tot Banyoles de baix a dalt o de dalt a baix, segons si s’arriba d’Olot o de Girona. Podríem dir tot el que no s’ha dit però si no féssim un punt i a part per entretenir-nos una estona petita a l’Astruc, no estaríem explicant ben res. Per qui no ho sàpiga, l’Astruc era una sala de màquines recreatives, perfectament legal, que s’obria, cada dia, a la tarda, com a centre de reunió juvenil. D’aquella sala se n’ha de dir que no passava de les mides d’un menjador de casa bona. Era un saló modest, amb les parets pintades d’un color mal triat. L’encarregat que s’hi recorda per més temps era un home d’edat blanquinosa, indeterminada entre els seixanta i els vuitanta anys. Era més aviat petit, de cabell blanc ben pentinat. Portava bigoti a la manera dels anys cinquanta. Alguna vegada s’enfadava però Això només era de tant en tant, quan els xicots més grans, o els més forts, sacsejaven una màquina en acabat d’haver perdut. Però això només passava en dies de pluja. En general, les tardes a l’Astruc s’esmunyien entre els somnis de l’encarregat i les fresses de les primeres màquines de matar marcians que havien arribat al poble.
En aquells dies, les grans partides es jugaven al voltant dels futbolins, o a tot vol de la màquina dels ensambles. Hem d’admetre que a futbolin hi vam aprendre a jugar anys més tard. I que quan ho vam tenir per la mà, a l’estadi del Centre dels Catòlics, no hi va haver cap parella capaç de guanyar-nos. La història dels futbolín és llarga i densa. Per això ens quedarem, si m’ho permeten, a la màquina dels ensambles de la qual els estava parlant fa un moment.
Curiosament, la meva àvia no tenia cap problema si em feia a l’Astruc. Però, en canvi, no hi havia manera de fer-li entendre que la nostra presència als bars del barri de la plaça no erosionava el bon nom de la família. Anys més tard, havent deixat anar un estany de plors –avui evaporat- per la mort de l’àvia, vaig arribar a la conclusió que no n’hi havia per tant. Els bars, amb el pas dels anys, ens han servit, com a molt, per emborratxar-nos. I vistos els èxits de les nostres borratxeres sobre les barrres dels bars, les premonicions de l’àvia eren pura fantasia.