Les germanes del Lute

El Lute era un noi que no es va poder estar de robar un parell de gallines, i que després el vam fumbre a la presó, i es va escapar i tot això. Quan jo era petit s'escampaven llegendes sobre el Lute i jo les barrejava amb el Sabater, maquis mort a Sant Celoni després d'una prodigiosa fuga al mas clarà de la Mota. El Lute feia por, el Sabater també, ni que fora perquè en aquella època t'explicaven les coses a mitges, de pressa, malament, i amb un nano petit no li pots pas explicar res que no t'entengui que tot en fa un muntanya, que tot es esverament, que ni de la missa la meitat, que se'n fa la pixa un liu. El cas és que van dir que per Banyoles es passejaven les germanes del Lute. Si el Lute era perillós, jo vaig imaginar-me les germanes com una mena de bruixes escuades, mal girbades, lletges a no poguer més, de negre. Deien que anaven amb un cabàs i que dintre del cabàs hi portaven un parei de metralletes. Jo me les imaginava a prop de Santa Maria, o al principi del carrer nou, en qualsevol cantonada. Després tot això se'm va barrejar amb una bestiesa que explicaven i que mai vaig saber treure'n l'entrellat. Resulta que una noia va parar un parell de monges fent dit. Les germanes van pujar i de seguida la noia va notar una cosa rara. Es va fixar en les mans de les monges. Tenien un llamp de mans que déu n'hi do. Mans de paleta, mans d'estibador, mans de bosquetà. La noia es va acollonir però no va perdre l'esma. Va simular una pana. "El motor no tira, germanes, no farien pas el favor de sortir i apretar una mica". Les monges van sortir i quan ja eren a punt de donar una espenta al cotxe, la mossa va enfonsar l'accelerador. Va tirar llarg fins que va trobar un cuartel de la Guardia Civil, que llavors era pertot arreu amb el seu tricorni. Els civils van escorcollar el cotxe i vet aquí el que van trobar: l'equipatge de les monges, un cabàs, i a dintre del cabàs un parei de metralletes. Es va dir que eren el Lute i un seu company, que anaven buscant les germanes. Potser tot això m'ho faig jo, potser es una barrija-barreja que amb el temps, la confusió, i la desmemòria s'ha anat concentrant dins del meu cap. Però no em direu que hagués estat bé tenir de convidades les germanes del Lute, i de convidats el Lute mateix i un soci vestits de monja.