Aviat sortiran les tortugues

Quan arriba el bon temps, les tortugues treuen el cap de sota a terra. El seu és un viatge fantàstic pel ventre de la terra, ni en Verne vaja, ni l'home tan carregós i tan aventurat a fer coses rares s'atreveix a tant. Quin senderi, el de les tortugues, ficar-se sota a terra i passar mesos sencers entre rels, cucs i cabassats de terra. Antes el senyal que arribava el bon temps no el donava pas Tele 3 i en Molina ditxós, el donaven les orenetes que havien tornat del Congo i les tortugues que havien tornat de vés a saber on. Jo em preguntava: on deuen ser les punyeteres? Podé estaven sota els meus peus i jo sense saber-ho. Al carrer Nou hi havia la tortuga de Cal Mecànic. La seva mestressa sempre cridava la mare "la tortuga ja ha tornat" i allò volia dir que s'havia acabat el fred i els dies tristois, i ja podíem canviar la roba de l'armari i treure el collons de mantes del llit. Invariablement jo saltava la paret que separava casa meva de cal mecànic i me n'anava a veure la tortuga. Un ésser excepcional: amb una cara de serp i ulls de vella, plena d'arrugues, verdosa, amb la clova terrosa, amb aquelles potes singulars, els moviments lents com si la pressa no anés amb ella. Li donàvem menjar i ella, malgrat haver estat mesos sota a terra, mastegava a poc a poc. Com si el temps no importés, com si la gana no anés amb ella. A vegades era divertit veure com la tortuga desapareixia de cop i volta, i l'havies de trobar, i ella s'amagava en el lloc més insospitat de l'enorme pati de Cal Mecànic. Amb el temps, tot aquell cerimonial es va acabar. Cal Mecànic va deixar de ser una casa habitada i ningú avisava del retorn de la tortuga. Però com que són animals que ens enterren dels anys que viuen, estic segur que encara, ara, aquella tortuga fa la viu-viu. Segur que, en un lloc o altre, del carrer Nou treu el cap. Per anunciar a un veí que el bon temps ja és aquí, que no calen mantes, que s'ha de mirar de servar els abrics, i que la primavera no ve pas del cantó del corteinglés sinó de la gran tortuga de Cal Mecànic. I per molts anys pugui ser. I que nosaltres ho veiem.