Esmorzar de Sant Jordi

Tenen la mania de convidar-nos a un esmorzar de lletramorts, lletracardats i lletraferits. Hi anem una mica per curiositat botànica: per veure com se troben els escriptors gironins. En falten alguns, tant se val, perquè l'escriptor per regla general és un personatge fosc. Com el maniàtic, l'escriptor acostuma a ser un individu solitari i fantasiós. A casa seva el tenen per aquell que es passa tot lo dia tancat a les golfes. Com el boig de la família, com el tarumba, com el llampant. L'escriptor no sol anar gaire ben guarnit sobretot si ha de pagar el sastre amb els calés que fa. El poc que té se'l gasta en tabaco, en beure i en coses encara més tèrboles. Acostuma a aixecar-se de taula abans que els altres perquè amb una mica de sort se'n va sense pagar. Es dels que té abrics amb doble fons per cardar llibres als seus amics els llibreters. Escriptors i llibreters acostumen a fer una estranya societat de parracaires. Es dediquen, ambdos, al negoci dels llibres que és considerat, per la gent endreçada, com una activitat més aviat sòrdida. La major part dels pares desconfien d'un gendre escriptor perquè el més segur és que aboqui a la filla i als nets a un pervindre estimbat. Si un escriptor et demana calés, no te'ls tornarà, com a molt et pagarà amb un novelutxo mal girbat i oliós que entrebancarà les prestatgeries de casa teva. L'escriptor sempre té els ulls rogencs, perquè dorm poc, llegeix força i beu més. L'escriptor va escabellat i molt sovint amb mudes pudentes i barba de manargues. Es bo veure'ls un cop l'any com qui, de tant en tant, s'acosta a l'estimbarro. Es bo bescanviar-hi quatre paraules, no més, i sentir l'alè aixafat d'aquesta mala gent. El millor ha estat el comentari d'una dona burgesa i ordenada que veient-nos sortir de l'acte ha comentat a una seva amiga "Mercè, fes el favor d'agafar fort el bolso". El millor resum de la desconfiança amb que la nostra gent es mira els maniàtics de part de bo. No es compren llibres per por a arribar a ser com els escriptors.