Les Galtes de Can Bernat

Som anat a dinar a Can Bernat. Lloc referencial, tradicional, d'arrels fondes. N'hem parlat aquí tantes vegades que podríem cansar a la padrina. En cabat de dinar, en Joan m'ha ensenyat una partitura. Llegeixo el títol: les galtes de can Bernat. Li he preguntat si es tractava d'una sardana, ell m'ha respost que sí. L'autoria de la i.lustre peça és del mestre Agustí Pedrico, contrabaix de la Cobla Ciutat de Girona. Es veu que és un noi que va fer la mili a la Principal de Banyoles, de ben jove va ser assidu de Can Bernat, i allà va conèixer la cuina de part de bo, la cuina de les arrels, la cuina fonda que hem heretat dels nostres avantpassats. Allà l'Agustí va saborejar un plat elegantíssim i profund: les galtes de porc. Un rostit vell com la boira i el ressol. I el noi va decidir dedicar la sardana a un plat que és bandera de la tradició. Massa tips estem de sardanes que porten el nom de pubilles, de paraules de jocs florals, de paisatges ensucrats. Què collons! una sardana dedicada a un plat dels nostres. Això sí que és xiscagardià! Es veu que la composició compta amb la benedicció d'en Martirià Font. Si el mestre Font diu que la sardana és bona, senyal que la cosa és seria. L'Agustí Pedrico apunta maneres. Sap el que és el país i sap reconèixer els puntals que li donen força i vigor. El noi promet. A partir d'ara molt atents a aquest compositor. Can Bernat ja té una sardana i això demostra que l'hostal dels banyolins es va acostant cap a la glòria. A base d'honors tan celebrats com les Galtes de Porc. La terra, de tant estimar-la, els mostra el seu agraiment.